Societat

Els carlins catalans tenen cripta pròpia a Montserrat

D'entre els qui van tenir la possibilitat d'escollir i acceptar el trasllat de les restes dels seus familiars al Valle de los Caídos n'hi va haver molt pocs que s'hi neguessin. Els familiars dels represaliats a la rereguarda republicana de Lleida s'hi van oposar, i només la fermesa de la seva actitud va permetre que finalment els seus morts no es toquessin del cementiri de la capital del Segrià. Van acceptar que, com a molt, una mica de la terra on eren sepultats es traslladés a Cuelgamuros.

Uns altres que s'hi van oposar van ser els carlins catalans, col·lectiu en el qual no tothom va col·laborar amb el règim, com sovint es pressuposa. De fet, ja en la immediata postguerra molts d'ells van ser conscients que el franquisme no era el que se'ls havia promès i pel que havien lluitat, i se'n van anar distanciant fins a oposar-s'hi.

El 16 de juliol del 1939 els carlins enquadrats al terç de Nostra Senyora de Montserrat feien una primera sol·licitud a les noves autoritats per “construir a Montserrat una cripta on es pogués sepultar els morts en tan heroica defensa i un monument en el qual perpetués la memòria de tan valents defensors...” Proposaven la creació d'una comissió, per elaborar una proposta i gestionar que es materialitzés, de la qual havien de formar part l'abat de Montserrat, Antoni Marcet; el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, i l'alcalde de Barcelona, Miquel Mateu, entre d'altres. La resposta va ser negativa perquè segons els van informar es preparava un monument on serien enterrats tots els morts de la guerra, però els donaven una alternativa: “Col·locar una planxa commemorativa en la qual, sense inscriure-hi noms, s'expressi el nombre d'oficials, classes i individus caiguts, del terç i la centúria de Montserrat.” Quan es va inaugurar el Valle de los Caídos la germandat del terç de Montserrat es va oposar al fet que hi fossin traslladats els seus morts, i el que no havia aconseguit el 1939 ho va poder portar a terme el 1961, quan es va inaugurar la cripta que encara avui tenen i mantenen a la muntanya sagrada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Oncolliga celebra aquest diumenge una nova masterclass de ioga benèfica

girona
SOCIETAT

Desconvocada la vaga a presons després de tancar un acord amb Justícia

Barcelona
BLANES

El consistori desencalla la construcció d’un hotel al Passeig de S’Abanell

BLANES
societat

Detingut ‘in fraganti’ un home acusat de vuit robatoris amb força en vehicles

blanes
Núria Escarpanter
Alcaldessa de Llançà (Junts)

“El pacte de govern és sòlid i es basa en la confiança”

Llançà

El Clúster de la Bioenergia de Catalunya celebra la II Nit de la Bioenergia: l’energia més circular i social

Bategen amb Maria Antònia Canals la plaça de davant l’institut Vicens Vives

girona

Tomben la moció per regular el lloguer estacional

BLANES

Camí de Mar, un projecte que enllaça Argeles amb Malgrat, per la costa

girona