Dincat denuncia els passos enrere de l'escola inclusiva

“El model d'escola inclusiva a Catalunya és un model de bones intencions, però amb pocs recursos.” Així de contundent va ser ahir la presidenta de Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya), que va demanar a les administracions que apostin veritablement pel model educatiu inclusiu i hi destinin la dotació econòmica necessària perquè les famílies d'infants amb discapacitat intel·lectual puguin escollir amb llibertat el sistema d'educació que considerin més adequat per als seus fills. La reivindicació la va fer en el marc d'una trobada ludicoesportiva a les instal·lacions de Can Dragó a Barcelona, en què van participar alumnes de centres ordinaris i d'educació especial per fer visible una societat plural.

En la celebració d'aquesta acció conjunta entre Dincat, la Campanya Mundial per l'Educació i Jocviu, amb l'objectiu de reclamar una escola per a tothom i amb el lema Sumem capacitats. Pel dret a una educació inclusiva, Cadenas va defensar el paper fonamental de les escoles d'educació especial i va defensar que siguin proveïdors de serveis i programes de suport per a la inclusió educativa.

Més de tres-cents alumnes d'escoles de tot Catalunya van participar a la trobada d'ahir organitzada dins de la Setmana Mundial per l'Educació. L'acció impulsada per la societat civil va voler reclamar als governants el compliment del dret a l'educació de les persones amb discapacitat a tot el món i exigir que es destinin els recursos necessaris perquè l'educació inclusiva sigui real. La posició de Dincat, que agrupa més de tres-centes entitats i que representa més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, és defensar que cada família triï la modalitat d'escolarització que vegi millor per als infants, ja sigui l'ordinària, l'educació especial o l'escola compartida.