El patrimoni ja es té en compte en el copagament de la llei de dependència
En el còmput no s'hi inclou l'habitatge habitual o quan el valor cadastral és inferior a 300.000 euros
La mesura pretén “eliminar desigualtats”
A partir d'avui el nou criteri de copagament dels serveis no gratuïts de la llei de la dependència ha d'incloure no només els ingressos dels beneficiari sinó també la comptabilització del seu patrimoni: propietats immobles, comptes bancaris i accions.
“Amb aquesta ordre de copagament es persegueix que cada persona pagui en funció de la seva capacitat econòmica real”, manté la consellera de Benestar Social, Neus Munte. També “eliminar desigualtats en el pagament dels serveis socials i facilitar que totes aquelles persones sense recursos puguin accedir-hi amb les mateixes condicions que la resta”. La consellera manté que amb aquest nou criteri “les persones sense recursos seguiran aportant exactament les mateixes quantitats que fins ara i totes les persones seguiran tenint dret a accedir als serveis com fins ara”.
La nova ordre de copagament, que va publicar el DOGC el 29 d'abril i que va entrar en vigor ahir, que era festiu, estableix els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries dels serveis no gratuïts de la cartera de Serveis Socials i del sistema de dependència, amb la finalitat de determinar-ne l'aportació. La intenció és que “pagui més qui més té”.
La principal novetat de la nova ordre de copagament respecte al sistema que hi havia fins ara és que s'incorpora el patrimoni de la persona per determinar la capacitat econòmica, que es pondera en funció de l'edat del beneficiari. El còmput no inclourà l'habitatge habitual quan la persona beneficiària o les persones que en depenguin convisquin, o quan el valor cadastral sigui inferior als 300.000 euros.
“Aquesta mesura fa més just el sistema”, ha declarat la consellera Neus Munté, que opina que “la incorporació del patrimoni repercutirà en una millor aplicació del principi de justícia social”. Segons Munté, “pagar en funció de la seva capacitat real posarà fi a determinades desigualtats i facilitarà que aquelles persones que realment no tenen recursos suficients puguin continuar accedint amb plena normalitat a tots aquests serveis”. Actualment només el 3,5% dels beneficiaris no paguen res pels serveis. La nova ordre estableix també reduccions que s'han d'aplicar en el càlcul de la capacitat econòmica per cuidar familiars (quan convisquin amb el beneficiari persones al seu càrrec, siguin cònjuge, ascendents, fills menors o fills grans discapacitats) i per compensar les despeses del manteniment de la llar (lloguers, hipoteques, etc.).
Seixanta-set mil afectats que cobraran tard
Tot i tenir el dret reconegut, 67.092 catalans no rebran cap ajuda de la llei de la dependència fins al juliol del 2015 perquè el seu grau de discapacitat és moderat, un cas en què l'Estat va decidir ajornar el pagament per falta de recursos. Aquesta xifra representa un 5% més que fa un any i mig, quan l'Estat va decretar que els dependents moderats haurien d'esperar 36 mesos com a mínim per rebre alguna ajuda econòmica i va eliminar la retroactivitat, per la qual cosa els afectats mai no recuperaran els diners que no han percebut durant el temps d'espera. Entre els dependents moderats hi ha persones que necessiten ajuda per a algunes activitats bàsiques, com ara menjar, anar al bany o vestir-se, i els cal suport intermitent per a la seva autonomia personal.
