“Què hi ha millor que un suquet a cala Tavallera”?

Ve de família, jo sóc la tercera generació. Va començar l'avi, Lluís, fundant l'hostal Narra el 1947, va continuar amb el meu pare, també Lluís, i el 1989 vaig obrir el meu propi restaurant, El Vaixell. Primer, a la carretera del Port de la Selva, i d'uns 10 anys ençà, al carrer Castellar, al cor de Llançà.

Sempre cal aportar coses noves. Abans es feien coure els plats amb excés, ara vigilem molt les coccions; ara la cuina és més elaborada però la base més important continuen sent els productes de km 0. I amb això aquí, per la pesca i els productes del territori, som uns privilegiats.

Tenim una clientela local fidel, però a Llançà també tenim la sort que ens ve gent de Barcelona, i molts francesos. Hi ha molta segona residència de francesos, són gent que ens coneix, que s'ha adaptat als horaris del país i com que, a més, a França fan vacances de manera esglaonada, no vénen tots de cop i ens va molt bé.

Hem volgut fer una cosa molt especial: en lloc de fer-ho al restaurant, hem reunit uns 25 amics i col·laboradors, els que hi caben en una barca –no podíem ser-hi tots– i hem anat a cala Tavallera; pel camí havaneres, i a la cala, un esmorzar de suquet i una xerrada de cuina. Què hi ha, millor que això?

Sí, de fet és homenatjar i explicar com treballen els pescadors d'aquest país.

Tot aquest any de celebració proposem fer un menú de degustació del 25è aniversari que, a més, ara es fusiona perfectament amb les Jornades Gastronòmiques de l'Escamarlà i el Peix de Palangre que fem els quatre pobles de la mar d'amunt.

Cada cop som més reconeguts. El Vaixell té un Bib Gourmand a la Guia Michelin; és clar que l'èxit del Celler i dels restaurants amb estrelles ens ajuda als altres i ens dóna a conèixer a l'estranger.