Societat

opinió

El model penitenciari català: un model del segle XXI

Darrere d'un delicte hi ha un fracàs individual, però també de la societat

Un dels indicadors del nivell d'evolució d'un país és el funcionament del seu sistema penitenciari. A Catalunya, l'execució penal va ser una de les primeres competències assumides per la Generalitat, enguany fa 30 anys. L'exercici d'aquesta responsabilitat ens ha permès desenvolupar un sistema penitenciari amb identitat pròpia, reconegut internacionalment, i amb un permanent esperit de millora i innovació. Però hi ha un altre tipus d'indicadors, que són els indicadors morals. I en aquest sentit també som un país exemplar. Per això, el govern orienta les polítiques en matèria d'execució penitenciària vers la rehabilitació i la reinserció social. Només recuperant els infractors dins la comunitat tindrem una societat més segura i més ètica.

Per fer-ho possible, administració i professionals treballem perquè tots els interns disposin de programes individuals ajustats als seus factors de risc i amb el seu propi itinerari. Actualment, la direcció general de Serveis Penitenciaris desenvolupa a l'interior dels centres un ampli ventall d'actuacions que comprenen programes d'intervenció, distribuïts en àmbits com ara el de la formació, el del món laboral, el de la salut i el del desenvolupament personal. També s'impulsen programes d'atenció especialitzada en àmbits com ara el de la drogodependència i la salut mental, el de delictes violents o el de la discapacitat intel·lectual. Al voltant del 90% de les persones privades de llibertat a Catalunya fan activitats i segueixen programes de rehabilitació i reinserció. Un dels factors més potents per ajudar a posar fi a una carrera delictiva és també el reforç dels vincles familiars. Per això, el nostre sistema penitenciari fomenta l'organització d'un bon mecanisme de comunicacions, i potencia alhora l'accés dels interns als permisos de sortida i règim obert. Les persones que surten en llibertat condicional presenten una taxa de reincidència del 15,7%, molt per sota de les xifres de reincidència general.

Tota aquesta tasca tampoc no seria possible sense la col·laboració d'altres administracions, entitats, empreses, organismes i operadors socials. Per això cal remarcar la importància de la col·laboració de les entitats del tercer sector, organitzades a Catalunya mitjançant la Taula de Participació Social. Elles també fan possible que Catalunya tingui un model penitenciari propi, de referència, modern i en contínua evolució.

I per això són tan importants també els 25 anys del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), aniversari que estem celebrant aquests dies. El Cire és una eina fonamental que forma els interns en un ofici i procura ocupar-los, oferint-los una participació en la societat. Només l'any passat, el Cire va donar feina a gairebé 4.000 interns.

El govern entén l'àmbit penitenciari com una estructura d'estat i, per això, es basa i es basarà en els principis de legalitat, seguretat i transparència, i en tots aquells que fonamenten el nostre estat del benestar. Però també en un altre principi: el de l'ètica i la justícia social per a tots els ciutadans. Ara tothom té l'oportunitat de reviure, a través de l'esforç i de la participació. Perquè, com m'agrada recordar sempre: darrere d'un fet delictiu hi ha un fracàs individual, el de la persona, però també hi ha un fracàs de la societat que hem de ser capaços de superar entre tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Reivindiquen l’herència de la gastronomia marinera femenina

roses

L’Escala vol definir un Pla Local de Joventut amb la participació

l’escala
medi ambient

Mataró canvia de lloc els peixos del Parc Central per la sequera

mataró

La UAB aprova un pla per assolir la neutralitat climàtica el 2030

Cerdanyola del Vallès
MEDI AMBIENT

El GironaNat recupera basses pluvials i en crea de noves

girona

Rècord de validacions a TMB coincidint amb Sant Jordi

Barcelona
CELRÀ

Canvien de lloc els concerts de nit de la festa major

celrà

Mig milió d’euros per netejar de pintades les persianes dels comerços

Barcelona

Èxit del simulacre d’avís per risc químic a Tarragona i les Terres de l’Ebre

Tortosa