Societat

VICENTA PALLARÈS

PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ DE CATIFAIRES DE CATALUNYA

“Les catifes de flors també ens omplen d'identitat”

La federació catalana, constituïda l'any 2005, presidirà el V Congrés Internacional de Catifaires, que se celebrarà a Roma entre el 26 i el 29 de juny

La presidenta de la Federació de Catifaires de Catalunya anima la gent a anar a veure les catifes que es facin al poble més proper, “ja que, si no en fem cas, no resistiran el pas del temps”

Art efímer
Va aprendre a fer catifes de flors als 15 anys. Havia de ser el relleu per preservar la tradició a Caldes de Montbui quan pel Corpus les catifes omplien l'avinguda. Però el 1969 Caldes va deixar de fer-ne. Es van recuperar el 1996. Avui, amb 67 anys, és la presidenta dels catifaires i lluita per “reivindicar un art efímer”.
L'impacte visual i la bellesa que transmet a la persona que la mira és el que la fa perdurable

La Fede­ració de Cati­fai­res de Cata­lu­nya pre­si­dirà el V Congrés Inter­na­ci­o­nal de Cati­fai­res, que se cele­brarà a Roma entre el 26 i el 29 de juny. Coin­ci­dint amb la fes­ti­vi­tat del Cor­pus, la seva pre­si­denta, Vicenta Pallarès, rei­vin­dica el valor artístic, cul­tu­ral i iden­ti­tari de les cati­fes de flors i anima tot­hom a admi­rar-les, “perquè, si no en fem cas, no resis­ti­ran el pas del temps”.

No en fem prou cas, de les cati­fes de flors?
Quan es parla de cati­fes de flors, es pensa en la Gar­riga o Sit­ges. Però molta gent no sap que molts pobles n'omplen els car­rers pel Cor­pus. No tenim cap cens com poden tenir els cas­te­llers o els dia­bles, però és clar que hi ha una massa molt extensa de gent que s'hi dedica.
I per què no tenen la mateixa visi­bi­li­tat o el mateix suport?
Són grups que s'unei­xen un mes abans del Cor­pus i des­a­pa­rei­xen l'endemà. En molts casos, no tenen ni asso­ci­ació.
Quan­tes asso­ci­a­ci­ons estan fede­ra­des actu­al­ment?
La fede­ració es va cons­ti­tuir l'any 2005. L'any 2002, Foment de Turisme de Sit­ges i Acció Cívica Cal­de­rina de Cal­des van com­pe­tir en un con­curs a Itàlia. D'allà va sor­tir la volun­tat d'unir els grups de cati­fai­res. Ara en som una dot­zena.
Quin és el prin­ci­pal valor d'una catifa?
L'impacte visual i la bellesa que trans­met a la per­sona que la mira és el que la fa per­du­ra­ble. També ens omplen d'iden­ti­tat, perquè for­men part del nos­tre ADN cul­tu­ral.
Par­leu d'art efímer. Les cati­fes de flors són una mani­fes­tació artística o peces arte­sa­nals?
El IV Congrés Inter­na­ci­o­nal de Cati­fai­res, que es va cele­brar a Bar­ce­lona l'any 2012, va ser­vir per defi­nir les cati­fes com una obra d'art i no només com una tra­dició o una peça arte­sa­nal. Han de tenir cre­a­ti­vi­tat, enginy, ori­gi­na­li­tat, com­ple­xi­tat en el procés i s'han de fer amb flors natu­rals...
Quan comença la tra­dició cati­faire?
Va lli­gada a la pro­cessó del Cor­pus. Al segle XVIII, els car­rers no esta­ven asfal­tats i s'hi tira­ven flors i arbrat per dig­ni­fi­car l'espai. Després, els gre­mis van començar a repro­duir els seus logos amb flors. La pri­mera imatge és un qua­dre amb una catifa de flors a Sit­ges l'any 1887.
Per què es van dei­xar de fer?
L'any 1969, l'Església va pro­hi­bir les cele­bra­ci­ons de les pro­ces­si­ons i així es van aca­bar també les cati­fes. Només a Sit­ges i la Gar­riga es van con­ti­nu­ant fent. A Cal­des, la regi­do­ria de Cul­tura i les asso­ci­a­ci­ons de veïns van recu­pe­rar la tra­dició l'any 1996, i l'any 1999 es va cons­ti­tuir l'Acció Cívica Cal­de­rina. Des d'ales­ho­res, l'acti­vi­tat ha anat crei­xent.
Es fan només amb flors?
Cada poble té la seva pròpia tècnica. A Argen­tona, per exem­ple, les fan damunt d'un llit de terra que cobreix l'asfalt. Algu­nes es fan amb flors sen­ce­res, d'altres amb pètals, es poden per­fi­lar amb cordó, amb terra negra... A Arbúcies tenen una vari­e­tat de flors i un dis­seny i una com­bi­nació cromàtica extra­or­di­na­ris.
Com serà la catifa que fareu a Roma durant el V Congrés?
Tindrà 9 metres de llarg i 3,8 d'ample i un valor simbòlic molt impor­tant. El dis­seny l'ha fet Joan Utset, de Bla­nes. Tindrà els pina­cles de la Sagrada Família, el Pan­tocràtor, la mun­ta­nya de Mont­ser­rat amb la Mare de Déu i la senyera que embol­ca­llarà els qua­tre ele­ments. I hi haurà pre­sents totes les tècni­ques.
Quan tri­gueu a fer una catifa com aquesta?
Començarem a les sis de la tarda del dia 28 i la volun­tat és haver aca­bat a les dues de la mati­nada, però ja sabem que aque­lla nit no dor­mi­rem. És una peça molt difícil d'ela­bo­rar.
Quanta gent hi par­ti­ci­parà?
En el Congrés, hi par­ti­ci­pa­ran 1.400 cati­fai­res de diver­sos països del món. De Cata­lu­nya hi ani­rem 40 o 50 per­so­nes.
La gent jove fa cati­fes?
A tot arreu hi ha molta gent jove fent cati­fes. El pro­blema és el relleu en la res­pon­sa­bi­li­tat. I també que la fede­ració tre­ba­lla molt, però amb uns recur­sos min­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia