Societat

El dret a decidir, com una taca d'oli

Alguns ajuntaments comencen a impulsar consultes populars sobre temes de pertinença territorial

Governació insta els consorcis del futur Lluçanès i Moianès a preguntar-ho als veïns dels pobles

Mentre molts catalans esperen amb ànsia el pròxim 9 de novembre poder pronunciar-se sobre el futur del país, malgrat l'amenaça de la il·legalitat de la consulta, els municipis han començat aplicar un model similar per començar a implicar la ciutadania en la presa de decisions. Tot i que encara tímidament, els casos del futur de la fàbrica de Can Sanpere de Premià o del forn crematori de Vilassar de Mar són alguns dels exemples d'aquesta voluntat dels governs locals de començar a fer normal la consulta, anant un pas més enllà d'altres processos de debats i de presa de decisions més feixucs que també impliquen la ciutadania, com ara els pressupostos participatius, enquestes sobre solucions urbanístiques o elaboracions de plans de tot tipus, des d'urbanístics fins als de mobilitat.

En alguns casos és el mateix govern de la Generalitat el que els està promovent o els vol promoure. Això passa amb la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès, ja que, malgrat ser reivindicacions històriques que tindran el suport parlamentari amb una votació abans de les eleccions municipals del 2015, el Departament de Governació insta els consorcis que mancomunen els interessos dels dos territori a fer una consulta popular entre els veïns de les poblacions, malgrat no estar-hi obligats. En el cas del Lluçanès, alguns municipis com ara Sant Feliu Sasserra, Oristà i Santa Maria de Merlès ja s'han mostrat partidaris de consultar-ho.

I és que el dret a decidir comença a estar de moda i s'estén com una taca d'oli. El treball se li va acumulant, al govern espanyol, que també té sobre la taula la petició de la Generalitat perquè els municipis de Torà i Biosca puguin fer una consulta popular entre els seus veïns per decidir si abandonen la comarca de la Segarra per passar a formar part del Solsonès amb una pregunta a contestar amb sí o un no que ja va ser aprovada pels dos plenaris dels ajuntaments el 2010: “Esteu d'acord que el municipi sigui adscrit a la comarca del Solsonès?” L'Estat ha d'autoritzar la Generalitat per poder fer els referèndums i aquesta traspassar la competència als consistoris.

Pel que fa a processos identitaris, la població osonenca de l'Esquirol n'és precursora, ja que fins al març passat era coneguda com a Santa Maria de Corcó, i va recuperar així el nom que tenia al segle XIV. Primer es va fer una consulta per plantejar el canvi de nomenclatura i poques setmanes després es va ratificar la decisió en el ple



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Premien un programa d’atenció a les insuficiències cardíaques de Bellvitge

L’Hospitalet de Llobregat
Medi ambient

L’Atles de biodiversitat de Barcelona incorpora 450 noves espècies

Barcelona
Salut

La calor incrementa el risc d’hospitalització per trastorns metabòlics i obesitat

barcelona

Creu Roja va atendre a les comarques gironines 32.263 persones en el 2023

GIRONA

El Consorci de Solius revisa a l’alça les tarifes per eixugar el dèficit pels tancaments

SANTA CRISTINA d’ARO

La unitat d’hospitalització a domicili del Trueta arriba als 200 pacients atesos en els set mesos

GIRONA

Augment de les franges de protecció d’incendis i del pressupost a Sant Cugat

Sant cugat del Vallès

La Societat Cercle Calongí celebra el seu centenari

CALONGE i ST. ANTONI

La sequera afecta 66.500 hectàrees de boscos, el doble que les del 2022

BRUNYOLA