Societat

Detenen 65 persones per estafar mig milió d'euros mitjançant 'phishing'

L'activitat de la banda es concentrava a Barcelona, encara que també havia actuat a Jaén, Alacant, València i Castelló

Els arrestats es feien amb les dades bancàries de ciutadans de diversos països europeus i els robaven quantitats no superiors a 3.000 euros

La poli­cia ha detin­gut 65 per­so­nes acu­sa­des de pertànyer a una banda orga­nit­zada que havia esta­fat mig milió d'euros a vícti­mes estran­ge­res mit­jançant phi­sing, segons ha infor­mat mit­jançant un comu­ni­cat. El grup, inte­grat per ciu­ta­dans roma­ne­sos i espa­nyols, acon­se­guia les dades bancàries de comp­tes situ­a­des a països estran­gers per fer després trans­ferències il·lícites a d'altres ober­tes a Espa­nya.

Una vegada que els diners eren trans­fe­rits a Espa­nya, eren reti­rats mit­jançant “mulers” per poste­ri­or­ment tras­lla­dar-los a Roma­nia, bé per­so­nal­ment o a través d'empre­ses d'envi­a­ment d'efec­tiu. L'acti­vi­tat de la banda es con­cen­trava a Bar­ce­lona, encara que també havia actuat a Jaén, Ala­cant, València i Cas­telló, i fins al moment hi ha iden­ti­fi­ca­des 171 vícti­mes de dife­rents naci­o­na­li­tats.

La inves­ti­gació va començar al març del 2013 arran de la denúncia pre­sen­tada per una enti­tat bancària que aler­tava de l'ús de tar­ge­tes fal­si­fi­ca­des de la seva enti­tat per rea­lit­zar paga­ments frau­du­lents a comerços de la província de Bar­ce­lona.

A par­tir d'aquesta infor­mació, els agents van iden­ti­fi­car com a pre­sump­tes autors diver­sos ciu­ta­dans de naci­o­na­li­tat espa­nyola i roma­nesa. D'una altra banda, la Guàrdia Urbana de Cor­nellà de Llo­bre­gat va infor­mar els inves­ti­ga­dors de l'existència d'un grup de delinqüents habi­tu­als que es dedi­cava a la clo­nació de tar­ge­tes de crèdit i a l'extracció en cai­xers automàtics d'efec­tiu pro­ce­dent de trans­ferències il·lícites.

Una vegada deter­mi­nada la relació entre els dos grups, els dos cos­sos de poli­cia van esta­blir un equip con­junt d'inves­ti­gació. Poste­ri­or­ment, els agents van cons­ta­tar la par­ti­ci­pació en aquests fets de 74 per­so­nes que ope­ra­ven des d'Espa­nya i que for­ma­ven part d'un entra­mat ben orga­nit­zat en què els diri­gents, ciu­ta­dans roma­ne­sos, actu­a­ven des del seu país d'ori­gen i repar­tien els guanys al 50% amb la branca espa­nyola de l'orga­nit­zació.

Mit­jançant phi­sing, els arres­tats es feien amb les dades bancàries de ciu­ta­dans de diver­sos països euro­peus -Ale­ma­nya, França, Finlàndia, Gran Bre­ta­nya, Holanda, Hon­gria, Irlanda, Luxem­burg i Suècia-, dels EUA i d'Austràlia.

Després, uti­lit­zant aques­tes dades, es rea­lit­za­ven trans­ferències il·lícites des d'aquests comp­tes a d'altres d'oberts a Espa­nya per d'altres mem­bres de l'orga­nit­zació, que extre­ien l'efec­tiu trans­fe­rit, ràpida­ment i en quan­ti­tats que no superes­sin els 3.000 euros per no cri­dar l'atenció dels emple­ats, en cai­xers automàtics o direc­ta­ment a les ofi­ci­nes bancàries per després tras­lla­dar-lo per­so­nal­ment o a través d'empre­ses d'envi­a­ment de diners a Roma­nia.

Durant la inves­ti­gació els agents van poder conèixer com es repar­tien els bene­fi­cis que obte­nien amb la seva acti­vi­tat: el 50% per a la branca de la xarxa assen­tada a Roma­nia, els mulers i super­vi­sors per­ce­bien el 10% res­pec­ti­va­ment i la resta, un 30% del total, ani­ria a parar a mans del líder de l'orga­nit­zació a Espa­nya, qui també ha estat arres­tat.

Els inves­ti­ga­dors van poder cons­ta­tar que el phi­sing cons­tituïa la seva prin­ci­pal acti­vi­tat delic­tiva i que el por­ta­ven a terme en dues moda­li­tats: la pri­mera i més popu­lar con­sis­tia a fer-se pas­sar per l'enti­tat bancària de la víctima i, a través d'inter­net, sol·lici­tar-li les claus d'accés per ope­rar en línia amb el pre­text de rea­lit­zar qual­se­vol veri­fi­cació.

La segona moda­li­tat con­sis­tia en la mani­pu­lació del cor­reu electrònic d'agències immo­biliàries amb acti­vi­tat real en el llo­guer a Espa­nya perquè, després del pri­mer con­tacte entre la víctima i la immo­biliària, la resta de comu­ni­ca­ci­ons que­des­sin com­pro­me­ses. D'aquesta forma les trans­ferències de fons a l'empresa legítima en rea­li­tat es feien a l'orga­nit­zació cri­mi­nal.

Com a acti­vi­tat secundària, el grup es dedi­cava a la fal­si­fi­cació de tar­ge­tes de crèdit, per al que uti­lit­za­ven un lec­tor de banda i una microcàmera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia