Exhibició de porres a Vilanova

La capital del Garraf organitza la primera trobada de gegants amb porra per celebrar els 300 anys dels seus gegants

La porra és símbol de poder i un dels trets més característics dels gegants grossos de Vilanova i la Geltrú, una de les parelles més altes i pesades de Catalunya. Per això, i per celebrar el 300 aniversari de la parella, la colla gegantera va decidir reunir tots els gegants que van abillats amb aquest element, associat sempre als gegants d'estètica morisca i guerrera. Així, la capital del Garraf va reunir ahir a la tarda nou parelles de gegants amb porra, gairebé totes les que hi ha al país, a excepció de tres, entre elles la de Tarragona, que no va poder acudir perquè es troba a les portes de les festes de Santa Tecla.

De totes les èpoques

Gegants centenaris, de nova construcció i infantils van participar a la primera trobada de gegants amb porra que s'organitza al territori, una mostra curiosa que va posar de relleu les influències morisques de la majoria dels gegants amb porra: els centenaris gegants d'Amer; d'altres construïts després de la Guerra Civil espanyola, com ara els de Valls (que per motius de protocol no surten mai de la seva població), i parelles de gegants més modernes com ara els de Sanaüja (que per primera vegada surten del municipi) i els gegants infantils de Solsona.

La mostra va atreure centenars d'espectadors que van seguir de prop la curiosa cercavila pel centre de la ciutat i la ballada final de totes les parelles davant del mercat central. Marc Pinyol, relacions públiques de la colla gegantera de Vilanova, ha valorat positivament els actes de celebració dels 300 anys dels gegants grossos, que es tancaran el mes de novembre després de fer una romeria a Montserrat amb els gegants, i un concurs fotogràfic de tots els actes de l'aniversari. I és que la celebració es va iniciar el novembre passat, però aquest estiu ha concentrat alguns dels actes més emblemàtics, especialment, l'exposició de gegants centenaris a la biblioteca Víctor Balaguer, que va acollir més de 15.000 visitants.

L'arxiu de la parròquia de Sant Antoni Abat conté les primeres referències i documents que testimonien, des l'any 1709, la presència dels gegants grossos a la ciutat. Des d'aleshores han esdevingut un element simbòlic i d'identitat de la ciutat, tot i compartir protagonisme amb les altres dues parelles de gegants de la ciutat: l'Hereu i la Pubilla i els gegants de la Geltrú, els senyors feudals Ulderich i Guisla.

Els gegants grossos de Vilanova i la Geltrú, restaurats per últim cop l'any 1998, han aprofitat el seu aniversari per fer revisar també la seva bibliografia. De fet, la colla gegantera ha promogut la publicació dels llibres Quants anys feu, gegants? i La història dels gegants de Vilanova i la Geltrú, així com també la reedició del Llibre dels gegants del 1964.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

A peu, de Núria a Montserrat

Vall de Núria (Queralbs)
Ana Martínez i Susana Escalera
ASSOCIACIÓ DE NENS DESAPAREGUTS DE LA RIUADA DEL 1962

“Hem de saber si va haver-hi adopcions irregulars”

TERRASSA
urbanisme

Collboni aborda ara el projecte global de la remodelació de la plaça dels Àngels

barcelona
successos

Investiguen un possible atac d’un os a un senglar

Baix Aran

El restaurant Empòrium, premiat amb dos sols de la Guia Repsol

castelló d’empúries

Un sisè bloc s’apuntalarà per esquerdes, però no s’ha desallotjat

Badalona
equipaments

La Paeria millora l’accessibilitat a tres centres cívics de Lleida

LLEIDA

Territori licita la redacció del perllongament de L4 de metro entre La Pau i La Sagrera

Barcelona

ERC de Roses reclama al govern que no aturi el projecte del nou arxiu municipal

roses