Societat

HELEN FLIX

PSICÓLOGA CLÍNICA I AUTORA DE LLIBRE ‘PARES CONSCIENTS, NENS FELIÇOS'

“Els fills han de tenir regles de joc clares, si no, es perden”

Flix recomana als pares coherència, diàleg i límits

“Cal recordar que mai ho farem bé encara que apliquem el millor manual”

Helen Flix, lli­cen­ci­ada en psi­co­lo­gia clínica i de la salut i amb estu­dis supe­ri­ors de música, medi­cina i nutrició, ha publi­cat el lli­bre Padres cons­ci­en­tes, niños feli­ces, amb con­sells pràctics perquè els pro­ge­ni­tors puguin ofe­rir als seus fills una edu­cació de qua­li­tat.

Per què els pares d'ara se sen­ten cul­pa­bles, per què tenen la impressió que no ho fan prou bé?
Perquè hem pas­sat d'enten­dre el nen com un objecte que sor­tia bé o mala­ment en funció de la sort o la genètica, on la vin­cu­lació no era d'amor sinó d'auto­ri­tat, a una ide­a­lit­zació de la relació amb els fills. Ara els veiem com objec­tes que reflec­tei­xen si nosal­tres som bons o dolents.
I no és així? No seran d'una manera o una altra en funció de com els edu­quem?
Tenim molta influència. Però els nens no són lli­bres en blanc, tenen sis­te­mes de valors pro­pis. I l'edu­cació és més trans­dis­ci­plinària. Hi inter­ve­nen els avis, els veïns, l'escola, la soci­e­tat...
Enten­dre això ens hau­ria d'alli­be­rar. Perquè entre el model auto­ri­tari i el com­pla­ent, amb falta de límits clars, hi deu haver alguna alter­na­tiva...
L'alter­na­tiva és la coherència. Si sóc una per­sona rígida que neces­sito moure'm des de l'auto­ri­tat, ho accep­taré, ho par­laré amb la pare­lla i bus­caré una escola que s'adapti a la nos­tra manera d'enten­dre el món. El nen crei­xerà amb límits clars i segurs. El pro­blema és quan un pro­ge­ni­tor és rígid i l'altre per­mis­siu. Lla­vors no hi haurà coherència. Depe­nent de les carac­terísti­ques del nen, es decan­tarà cap a un dels dos models i rebut­jarà l'altre. O jugarà amb els dos models per sen­tir-se còmode.
Per què són tan impor­tants els límits?
Perquè sense límits, sense un mapa, ens per­dem. És impor­tant tenir clares les regles del joc, encara que siguin equi­vo­ca­des. Si no les tenim, les aca­bem bus­cant posant-nos en perill o ens para­lit­zem per la por de no saber on són.
Com a tera­peuta, enu­meri tres con­sells bàsics.
El pri­mer és recor­dar que mai ho farem bé encara que apli­quem el millor manual del món. Tenir clar que no ho podem con­tro­lar tot, perquè l'art de la vida és apren­dre a viure en la incer­tesa. El segon, saber dema­nar perdó. I el ter­cer, saber apren­dre a donar res­pon­sa­bi­li­tats. Perquè la res­pon­sa­bi­li­tat els dóna auto­es­tima, bàsica per moure's en la incer­tesa.
Com ho apli­quem tot això en el nos­tre dia a dia?
Dema­nant als fills que col·labo­rin amb les tas­ques domèsti­ques. I si són molt petits, expli­cant-los un conte men­tre esmor­zen, escol­tant-los... Això és la qua­li­tat, que els nens s'ado­nin que el minut que estàs amb ells tenen tota la nos­tra atenció.
Sense crits, sense pres­ses... Una mica incom­pa­ti­ble amb l'estrès de la vida moderna...
No. Perds més temps cri­dant a un nen perquè faci una cosa que cre­ant un clima de nor­ma­li­tat. Els crits blo­que­gen o enra­bien. És més pràctic par­lar amb una veu cal­mada i res­pec­tar el seu ritme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia