La justícia europea podria tornar a declarar il·legal la llei hipotecària espanyola
El fiscal del Tribunal de Justícia de la UE considera que el termini fixat per a recórrer un desnonament “no és raonable perquè impossibilita exercir els drets”
El dictamen del jurista europeu respon d'aquesta manera a la pregunta d'un Jutjat de Primera Instància de Martorell que tracta una demanda del BBVA
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, Maciej Spuznar, ha publicat aquest dimecres el dictamen que declara no ajustat al dret comunitari la llei hipotecària espanyola aprovada en 2013. Aquesta normativa va ser modificada en aquell any per a imposar un mes de termini per a poder recórrer desnonaments en marxa, sempre i quan s'addueixi el suposat caràcter abusiu de clàusules contractuals.
L'alta instància judicial de la UE podria declarar-ho il·legal perquè, segons Spuznar, “no és raonable” i perquè “va impossibilitar a força consumidors” poder exercir els seus drets. La postura de l'advocat general, figura semblant al d'un fiscal, no vincula al Tribunal de Justícia, però les seves postures sovint són seguides en el 80% dels casos tractats en aquesta instància judicial.
Els jutges d'aquest tribunal europeu comencen ara a deliberar i la sentència definitiva es dictarà en el propers mesos. El dictamen podria afegir-se a més d'una cinquena de sentències negatives que el Tribunal de Justícia de la UE apila ja contra la legislació hipotecària estatal. Paral·lelament, la Comissió Europea està negociant amb les autoritats estatals la introducció de nous canvis en la norma, tot i que tampoc no descarta iniciar un expedient d'infracció contra Espanya.
Deu dies
La llei hipotecària estatal de 2013, que es va modificar ja aleshores a causa de la primera sentència negativa de la justícia europea, ofereix als ciutadans l'opció de poder suspendre eventualment l'execució d'un desnonament en la seva contra si al·leguen el caràcter abusiu d'una clàusula contractual. Per a oposar-s'hi han de formular-ho en un termini ordinari de deu dies a partir de la notificació de l'auto, però transitòriament es disposava també d'un mes per a aquells processos de desnonament que estaven en marxa en el moment d'entrar en vigor la llei, el 15 de maig de 2013.
Aquest dictamen és la resposta que dóna el jurista de la UE a una consulta del Jutjat de Primera Instància nº4 de Martorell per una denúncia presentada pel BBVA (llavors Unnim Banc, SA) contra tres ciutadans, sobre si el termini s'ajustava a la normativa europea. Diego F.G., Pedro P.L. i Clara L.P. es van oposar al seu desnonament el 17 de juny de 2013, quan ja havia exhaurit el termini d'un mes transitori, i l'advocat dels quals va denunciar que aquest límit vulnerava la legislació comunitària.
En les seves conclusions publicades aquest dimecres, Spuznar indica que la duració de 30 dies és correcte com a termini en general per a presentar un recurs, però que el problema rau en el fet que el termini comencés a comptar-se a partir del dia següent a la publicació de la Llei 1/2013 al BOE “sense haver notificat a les parts demandades en els procediments d'execució”. És a dir, no considera que la mera publicació en el BOE es pugui considerar a efectes de notificació per als ciutadans afectats.
