Osona/Ripollès

De la Plana al Central Park

Oques Grasses i La Iaia van participar en una minigira a Nova York organitzada per l’Institut Ramon Llull.

Fal­ten un parell d’hores perquè comenci el con­cert i això no pinta bé. Des de bon matí que cau una fina cor­tina de pluja que, sense mullar com­ple­ta­ment, ho deixa tot humit. Però la banda de Roda de Ter Oques Gras­ses no perd l’espe­rança ni l’opti­misme. Els set oso­nencs han tin­gut el temps just per fer el tafa­ner pels car­rers de Nova York després d’arri­bar de Milwaukee, on han actuat al Sum­mer­fest, un dels fes­ti­vals de música més grans del país i del món. “Ha estat una experiència fli­pant”, diu la veu de la banda, Josep Mon­tero. “Aquí als Estats Units són una mica exa­ge­rats i cri­den molt però durant poca estona, al revés que allà. Però els fa molta gràcia que vin­gui algú de fora a por­tar la seva música”. Oques Gras­ses, com els viga­tans La Iaia, tan­quen un petit cicle de qua­tre con­certs en català que, per segon any, orga­nitza l’Ins­ti­tut Ramon Llull al Sum­merS­tage de Cen­tral Park. És un dels esde­ve­ni­ments més interes­sants de l’estiu a Nova York que omple el parc d’acti­vi­tats de tot tipus, de la música a la dansa pas­sant pel tea­tre, i de forma total­ment gratuïta.

La carta de pre­sen­tació d’aquest petit fes­ti­val de música cata­lana la fa Sílvia Pérez Cruz, que no és la pri­mera vegada que actua a Nova York però sí que ho fa sola amb la seva gui­tarra. Després d’ella vénen els viga­tans de La Iaia, DJ Gui­lla­mino i, final­ment, Oques Gras­ses. Tots ells com­par­tei­xen riu­res i con­ver­ses dar­rere l’esce­nari moments abans del con­cert. “No tenim un mètode estu­diat. Sor­tim a l’esce­nari i ens pre­sen­tem. Jo sé par­lar una mica d’anglès, però no sóc cap fili­grana i he de dema­nar ajuda amb algu­nes parau­les. Però a la gent el que li acaba impor­tant és la música”, diu Mon­tero, que asse­gura que cada directe és dife­rent. En la seva experiència als esce­na­ris de fora de Cata­lu­nya a la banda els sorprèn que la gent balli més les seves pròpies com­po­si­ci­ons, encara que no en cone­gui les lle­tres, que les ver­si­ons que fan de grups tan popu­lars com Queen.

L’opti­misme ha fet el seu efecte. Els núvols s’obren i el sol cau damunt del Sum­merS­tage, a qua­tre pas­ses de la famosa Cin­quena Avin­guda, moments abans de l’actu­ació de Sílvia Pérez Cruz. Bona part de la comu­ni­tat cata­lana de Nova York ocupa l’espai del públic, però la seva veu melosa viatja entre les fulles dels arbres i tiba de l’ore­lla de molts nova­ior­que­sos que baden pel parc. Men­tre seguei­xen les actu­a­ci­ons comença a cir­cu­lar coca de Sant Joan del Cata­lan Ins­ti­tute of Ame­rica, l’enti­tat que orga­nitza acti­vi­tats per als cata­lans expa­tri­ats.

Oques Gras­ses con­ti­nua sense creure’s ser en una de les capi­tals cul­tu­rals del món, però Mon­tero no vol dei­xar esca­par el moment. “Aquest any és al·luci­nant. Si no t’hi pares a pen­sar vas fent, però quan t’atu­res un segon i pen­ses els con­certs que has fet, la fent que ha vin­gut i les coses que tenim per fer no ens podem quei­xar per res. Real­ment és fort”, dei­xar anar. “Pen­sar que fa tres anys tocàvem en bars amb un bombo i una gui­tarra a canvi de gintònics, i ara estar aquí”. Som­nis que es fan rea­li­tat.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia