Llengua
Un estudi diu que el català domina en el comerç lleidatà
La diagnosi feta per Ofercat resol que el 79,6% de les botigues de Lleida tenen la llengua catalana com la més usada, però detecta una escassa penetració en els negocis regentats per estrangers
Una campanya que va impulsar fa uns anys el Consorci de Normalització Lingüística es preguntava: “Tu que ets d'aquí, em parlaràs en català?”. L'acció intentava conscienciar la població autòctona de la conveniència de parlar en català a les persones nouvingudes perquè se sentissin la llengua catalana com a pròpia.
L'últim estudi Ofercat, elaborat el 2015 per la direcció general de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, destaca que a Lleida els comerços regentats per estrangers són el sector amb menys presència del català en la retolació i, també, en l'ús oral de la llengua.
L'estudi, que es va presentar ahir a Lleida, conclou que, juntament amb aquests comerços, el català també té llacunes en la restauració i l'hoteleria. No arriba a la meitat (47%) el nombre d'establiments en què el català és la llengua inicial d'atenció. L'agència ACN assenyalava que a partir de la tardor es farà un esforç especial per intentar revertir la situació.
Per contra, on l'ús del català és més majoritari és en els sectors de l'alimentació, les finances i el de la salut i l'estètica. En el cas de les botigues de roba, la puntuació del català en l'atenció oral és bona, però ha baixat en la retolació a causa de la creixent presència de franquícies dels últims anys.
Segons afirma l'estudi, en termes generals a la capital del Segrià la llengua catalana és la més usada. El domini es dóna tant en la retolació comercial (52,8%) com en l'atenció al públic (79,6%).
L'estudi Ofercat sobre els usos lingüístics en el comerç s'ha fet tres vegades a la ciutat de Lleida: el 2003, el 2010 i el 2015. Les dades de l'estudi Ofercat 2015 es van presentar a la seu de la Cambra de Comerç de Lleida amb la presència de la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs. Va ser ella la que va detallar que “l'estudi assenyala l'origen de la propietat de l'establiment com una de les variables que més influeixen en els usos lingüístics”. “En el cas de Lleida, l'any 2000 les persones nascudes a l'estranger representaven poc més d'un 2% i avui representen un 21%; això és lògic que en l'àmbit del comerç és noti”, hi va afegir.
Segons el document, s'ha observat una mostra de 624 establiments comercials repartits en vuit rutes, tant als principals eixos comercials com als barris de la capital lleidatana.
En comparació amb altres ciutats on s'ha fet l'estudi, Lleida se situa en una situació intermèdia entre la ciutat amb uns índexs d'oferta de català més alts, Tortosa, i les que tenen els índexs més baixos, Tarragona i Barcelona. La capital del Segrià se situa, amb matisos, en un nivell similar al de Girona.
LA XIFRA
Una eina avaluadora del català
L'Ofercat és una eina per a l'obtenció d'indicadors sobre l'oferta de productes i serveis en català en un territori concret. L'Ofercat proporciona un índex o dada resum de l'oferta de català en una ciutat o en un determinat àmbit. Aquest índex està dins d'un barem d'entre 0 i 100 punts i s'obté després d'un estudi d'observació exhaustiu de la retolació, les comunicacions escrites i la llengua oral d'identificació i d'adequació en els àmbits següents: administració pública, economia, societat i oci, mitjans de comunicació, ensenyament i sanitat. Les primeres observacions de l'Ofercat es van fer l'any 2001 i s'han anat fent reiterades onades per avaluar l'evolució que ha experimentat l'ús de la llengua.
A Lleida va augmentar l'oferta lingüística en català en la retolació identificativa entre els anys 2003 i 2010 (de 69 a 75 punts) i es va mantenir entre el 2010 i el 2015.
