Urbanisme

L’arquitectura anònima que resisteix dins les Gavarres

El Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (Greta) analitza edificacions al massís i en destaca valors patrimonials amenaçats

El desús i les reformes tenallen la concepció tradicional

Les 28.672 hectàrees de la zona protegida del massís de les Gavarres, i els termes de l’entorn, atresoren nombrosos exemples de masos i construccions que resisteixen el pas dels segles i amaguen exemples i solucions d’una arquitectura tradicional que l’associació Greta ha compilat durant els darrers quatre anys en un volum, Les Gavarres. Aprendre de l’arquitectura anònima.

El Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica ha visitat 36 edificacions, i la coordinadora del treball, Olga Muñoz, destaca que han mirat que fossin “repartits pel territori i diversos en tipologia, característiques i període de construcció”. Els més antics es remunten al segle XV, però l’arquitecta bromeja que ningú s’esperi trobar-hi “una casa típica gavarrenca”, sinó casos singulars d’adaptació als usos, necessitats, condicions del terreny i període.

Entre els aspectes que han analitzat, hi ha l’ús de diferents roques, prèvies a materials més moderns, com ara els rajols de proximitat –de Quart i la Bisbal, Corçà o Cruïlles– o fins i tot el formigó contemporani. Però també les obertures, de dimensions discretes i amb elements com ara l’esplandit i les orientacions estudiades per aprofitar la llum, sense excessos i preservant l’interior de l’excés d’insolació als mesos d’estiu. És un dels elements que, alerten, convindria preservar en construccions en què quan arriba el moment de canviar de mans, sovint, deixen pas a grans vidrieres que desvirtuen la fesomia històrica.

Al massís, el despoblament és un dels trets comuns als nuclis on encara hi havia centenars o desenes d’habitants censats fins a inicis d’aquest mil·lenni. Sant Mateu de Montnegre ha estat un nucli on l’any 2000 encara hi havia una cinquantena de residents. Però Muñoz assumeix que la major part de finques que han visitat eren deshabitades.

Propietats immobilistes

En molts casos, el traspàs entre generacions ha deixat les propietats en mans de múltiples hereus: compartides entre germans o cosins que es resisteixen a vendre-les a un tercer, per mantenir un bé que ve de segles, però sense acordar tampoc un manteniment que en garanteixi el futur. Per Olga Muñoz, seria convenient “un acompanyament tècnic –subvencions a banda– des de les administracions”, per assegurar treballs de conservació. I fórmules com ara la masoveria tampoc no acaben de reeixir, per factors de manca de confiança dels amos o d’interès dels hipotètics llogaters a provar-hi activitats agroramaderes sense la garantia de la propietat.

El treball també insisteix en aspectes com per exemple els arcs, els elements de fusteria de portes i finestres, els paviments o bé l’emblanquinat de panys i parets, amb pigments predominantment clars, que en les darreres dècades també s’han vist amenaçats per la febrada distòpica i extemporània per la pedra vista. Els ajuntaments podrien influir en la protecció d’elements, però l’arquitecta assumeix que la protecció patrimonial dels municipis bàsicament se centra a limitar les possibilitats d’ampliació i ordenar els volums existents, de manera que ara hi ha poc marge.

LES XIFRES

36
finques
han inventariat els arquitectes i tècnics de Greta, dins de l’àmbit del massís de les Gavarres.
6
segles
comprèn l’estudi, amb els vestigis més antics del XV –tot i que potser sobre estructures anteriors– i fins al XX.

La manca d’aigua, obstacle que s’arrossega fa segles

La disponibilitat d’aigua, una de les amenaces de la crisi climàtica en les pròximes dècades, ha estat durant segles una preocupació a l’interior del massís, amb edificacions adaptades per emmagatzemar aigua en basses i dipòsits, o bé per captar-ne amb pous i mines documentades en diversos masos. Entre les obres que figuren en l’inventari del llibre de Greta també hi ha l’aqüeducte de Can Vilallonga, i ginys com ara les polenques, per extreure l’aigua amb força manual o de bestiar, o els molins de vent per pouar l’aigua. Avui, la manca de conduccions d’aigua potable continua sent un obstacle per a la vida moderna.

Construccions adaptades a la topografia

Moltes de les construccions a dins del massís estan enclavades en terrenys difícils orogràficament. Els plans s’aprofitaven per conrear, i les cases quedaven en segon terme, sovint adaptades als desnivells. “Optimitzar espais i recursos”, en “simbiosi amb l’entorn”, defensa l’arquitecta Olga Muñoz.

Diversos tipus de voltes per aguantar sostres

Voltes de pedra –calcàries, sorrenques o còdols, abundants a la zona–, o de rajols. I de diferents tipus: de canó rebaixada, amb murs més gruixuts; per aresta, per guanyar alçada, o bé d’ansa de paner. També els més humils encannyissats. Són arts, però, que s’han anat perdent amb les tècniques actuals.

Greta treballa ara al cap de Creus i l’Alta Garrotxa

Després de l’estudi al massís de les Gavarres, Muñoz avança que l’inventari de construccions tradicionals a les comarques gironines de Greta continua dins del Parc del Cap de Creus i a l’àmbit de l’Alta Garrotxa, on també observaran l’evolució de construccions al llarg del temps i adaptades a l’entorn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia