Urbanisme

Llum a la torre d’en Feu

S’inicia una nova etapa per al mític castell de Sabadell amb el reconeixement com a bé cultural d’interès nacional

El consistori vallesà, propietari de l’espai, hi farà obres aquest 2024 per aturar-ne la degradació i consolidar l’edifici

A finals del 2024, l’associació cultural publicarà el tercer llibre sobre el castell

Si arribes a Sabadell amb els ferrocarrils des de Sant Quirze del Vallès, la torre d’en Feu et dona la benvinguda a la cocapital vallesana. Per a la majoria, però, l’edifici passa desapercebut perquè ha deixat enrere l’esplendor viscuda com a castell amb aire medieval i neoromàntic a causa d’anys d’abandonament. “Després de deu anys, hem vist una mica la llum”, diu Aleix González, impulsor de l’Associació Cultural Can Feu, que treballa per difondre’n la història i aconseguir-ne la rehabilitació. Ho diu per dos motius: el recent reconeixement com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), atenent la petició de la mateixa associació feta l’any 2016, i el proper inici d’obres per consolidar un espai que és de titularitat municipal des del març del 2018. Creu que és un petit pas més en el llarg camí que falta per recuperar completament el conegut popularment com a “castell de Can Feu”, un edifici d’origen medieval –amb una torre del segle XI– que ha estat sotmès al llarg de la història a diverses reformes. Des de l’Ajuntament, el segon tinent d’alcaldia de l’àrea de Serveis a les Persones, Eloi Cortés, fa una valoració positiva de la declaració com a BCIN, perquè “suposa més reconeixement i protecció”, i hi afegeix que “va en la línia del projecte de rehabilitació” municipal. Cortés va més enllà: “Esperem que el reconeixement, el fet que sigui un BCIN, no quedi aquí i comporti una implicació per part de la Generalitat en el manteniment i la recuperació de l’edifici.” El consistori té previst fer-hi obres aquest 2024 per “evitar la degradació” d’un espai que ja es troba malmès. En concret, hi destinarà 423.000 euros en dues fases. Actualment, la primera està en procés de licitació. Concretament, s’actuarà a la torre Mestra, la capella de la Verge de Montserrat, l’elevador d’aigua i el cobert del Castell, donant prioritat a aquells elements exposats als agents atmosfèrics. El projecte inclou la reparació de teulades i sostres, bigues i llates de fusta, dels perfils metàl·lics i de les seccions de maó. També es faran reparacions en els sistemes d’evacuació d’aigües pluvials dels terrats i cobertes. Els treballs formen part d’un projecte més ambiciós de rehabilitació de l’espai valorat en 2,2 milions d’euros aprovat inicialment per la Junta de Govern Local el gener del 2023. Segons fonts municipals, la prioritat ara per ara és consolidar l’edifici i, un cop s’aconsegueixi, se n’estudiaran els possibles usos.

“Comencem a veure els fruits de la nostra feina”, hi afegeix González, ara vocal de l’entitat. Un treball de formigueta que toca tot el que es pot relacionar amb el castell i el seu entorn. En una dècada, l’interès d’un petit grup de persones s’ha materialitzat en un documental, Can Feu i l’últim Olzina, i en dos llibres, Can Feu i les imatges del record i Can Feu i els jardins romàntics, i preveuen publicar-ne un altre aquest desembre, Can Feu i l’heràldica nobiliària. La tasca de divulgació es complementa amb una visita guiada el primer diumenge de mes, i tot i que no es pot accedir al castell, l’entitat aprofita per explicar la història de l’element patrimonial fent un recorregut per l’exterior. Des de l’associació tenen encara molts fronts oberts, com explica el portaveu: “No pararem; s’ha fet molta feina, però encara en falta.” Així, per exemple, continuen treballant per recuperar el jardí interior del castell i el bosc que l’envoltava i per aconseguir que el passeig sorgit del cobriment de les vies dels ferrocarrils tingui el nom de Josep Olzina, el darrer propietari de l’edifici. Pel que fa als jardins romàntics dissenyats i plantats a partir del 1886 i totalment desapareguts ara, l’estiu del 2022 el ple de Sabadell va aprovar una moció per recuperar-los, amb el suport de La Crida, ERC, Junts i Ciutadans. El PSC, partit que governa Sabadell, es va abstenir. Des de l’associació, els comparen amb els del laberint d’Horta de Barcelona i els de la Masia Freixa de Terrassa. A més dels jardins, hi havia horta, dos llacs i un aquàrium. Ara per ara, però, ha quedat fora de la catalogació de BCIN. Pel que fa al bosc, l’objectiu és recuperar part de l’original, que durant l’època d’Olzina al capdavant del castell era un espai lúdic i obert. Un dels projectes que té en marxa l’associació és fer una plantada amb “fills dels arbres centenaris” que encara hi existeixen. Segons González, ja en tenen una seixantena de preparats després d’haver agafat i plantat pinyols dels originals. L’espai es troba a tocar de les vies dels ferrocarrils i de la nova entrada subterrània a Sabadell.

Tot i que ara per ara el futur del castell encara no s’ha definit, l’associació aposta per poder-ne gestionar una part. En concret, segons González, l’espai de la capella, i fins i tot recuperar-lo per a ús litúrgic, a més de fer-hi visites guiades. El seu projecte, però, va molt més enllà i proposa usos per als espais interiors, com, per exemple, fer un restaurant a la planta baixa, aprofitar la “part noble” com a casa museu i obrir la part de dalt de les instal·lacions amb sales per poder-hi fer activitats com ara exposicions i conferències. No és a les seves mans, sinó a les de l’Ajuntament, amb el vistiplau de la Generalitat.

Recuperant la figura de l’arquitecte August Font

Josep Nicolau Olzina i Ferret de Riusech va encarregar a finals del segle XIX a l’arquitecte i professor August Font i Carreras (1845-1924) les obres per donar a la torre d’en Feu un aire medieval i neoromàntic. Font era un reconegut professional que, en un moment de coexistència amb el modernisme, apostava per una arquitectura més acadèmica i historicista, fent una mirada als estils del passat per plantejar la seva obra. “El modernisme va eclipsar la seva figura”, afirma la degana de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, Judith Urbano, autora d’una tesi doctoral sobre Font. Exposa que, del segle XIX, a Catalunya, s’han destacat arquitectes modernistes com Gaudí, Domènech i Montaner, i Puig i Cadafalch, però indica que n’hi havia molts altres que no ho eren, com Font, i que també van fer obres “de rellevància que omplen les ciutats”. En aquesta línia afirma: “També s’ha de donar valor a aquests edificis.” Entre els seus treballs, destaquen la finalització de la façana de la catedral de Barcelona d’estil neogòtic, la plaça de braus de les Arenes, el Palau de les Heures, Can Ponsic i l’institut frenopàtic de les Corts. Va participar en l’Exposició Universal de Barcelona amb el Palau de les Belles Arts, que posteriorment va ser enderrocat. Font treballava a Barcelona i en altres punts de Catalunya i de l’Estat. Així, per exemple, el van contractar per fer unes obres de restauració al Pilar de Saragossa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Arrels de Vi enceta l’edició amb més expositors que mai

sant martí d’empúries

Quaranta pobles participen a la segona trobada de municipis sense fronteres

bàscara

Entra en funcionament una nova línia de bus que va a la platja

El Prat de Llobregat
Llagostera

Quarta avaria de la setmana a la xarxa d’aigua potable de la Font Bona

Llagostera

Acció de protesta contra la botiga de bicicletes a l’antic teatre Odèon

girona

Retards al corredor sud de Rodalies per una incidència tècnica

Castelldefels

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya
La monarquia
Lluís Simon

‘Tornen’ els Borbons

LA CRÒNICA

“Girona no s’acaba al carrer del Carme”