Urbanisme

El camí de ronda, un regal

L’obertura del sender litoral al voltant de s’Agaró, acabat el 1954, és un gran actiu turístic a la Costa Brava

Exemple d’integració entre natura i urbanisme, serà el gran fil conductor del centenari de la urbanització

Els hereus d’Ensesa hi sumen el valor de la “generositat” d’invertir-hi guanys i renunciar a solars edificables

El promotor de s’Agaró, Josep Ensesa i Gubert, va voler que tota la societat pogués gaudir del conjunt amb el camí de ronda d’accés públic que du el seu nom. Són al voltant de dos quilòmetres, concebuts ja en l’època arquitectònica de Francesc Folguera i completats a cavall de les dècades del 1940 i 1950. Enclavat entre els penya-segats i els xalets de la primera línia de litoral, el sender amaga moltes de les imatges icòniques de la Costa Brava, entre les platges de Sant Pol i sa Conca, i amb l’amagada cala Pedrosa a mig camí. Els hereus d’Ensesa, des de l’associació S’Agaró 100, destaquen, “pel damunt de la idea i el bon gust, el sentiment extraordinàriament generós” del promotor.

Les obres van ser feixugues, en el context d’una postguerra amb manca de mitjans materials i mecànics. En uns terrenys poc accessibles, molts trams es van haver d’executar bàsicament pedra a pedra, amb mitjans humans. “Aquí podríem haver tingut la temptació de fer-hi blocs d’apartaments, com al passeig de Platja d’Aro, però Ensesa va pagar totes aquestes obres de la seva butxaca”, recorda el seu net Lluís Sibils. “I va reservar algunes de les millors parcel·les per obrir-hi les vuit escales i accessos”, afegeix la seva cosina Virgínia Ensesa.

Totes les veus coincideixen en el valor de l’itinerari. Des de la junta del Col·legi d’Arquitectes (COAC) a Girona, Sílvia Musquera defineix el sender com a “exemple de diàleg entre la natura i l’home, amb les roques i el mar, i una de les peces essencials del projecte”, i resumeix algunes de les solucions que mitiguen impactes, com ara el fet que 100 anys després la “vegetació ha anat creixent dominada per l’home, amagant les edificacions darrere dels pins mediterranis, que són els grans protagonistes”.

Per part del sector hoteler, Martí Sabrià, exgerent del Grup Costa Brava Centre, subratlla que és un camí de ronda “com no n’hi ha cap altre”, i lamenta que no hi hagi “més s’Agarós a Empuriabrava, Roses o Llafranc”, però també a la resta d’un litoral català que no es va escapar de la deriva cap als excessos urbanístics.

Un actiu turístic

L’alcalde, Maurici Jiménez, assenyala que és “la infraestructura turística que atrau més turisme al municipi”, més d’un milió de persones comptades a través de les diverses càmeres intel·ligents del camí i la urbanització només entre el maig i el setembre de l’any passat. Però un degoteig constant també en temporada baixa, i que reparteix visitants amb el municipi veí de Sant Feliu de Guíxols, que en altres èpoques havia vist amb recel que la platja de Sant Pol s’hagués rebatejat, en els mercats domèstics internacionals, com la de s’Agaró, però els comerciants i restauradors, a l’hora de fer calaix, ja no es fixen tant en les etiquetes.

Reformes fetes i futur

El recorregut suposa un repte de manteniment per al municipi. Però la restauració del 2001 –finalista als premis de la demarcació del COAC–, que va eliminar elements afegits i va mirar de fer-lo més accessible, el va deixar en bon estat. Disposa d’un tram adaptat, sense barreres arquitectòniques, i recentment el consistori hi ha renovat tota la instal·lació d’enllumenat i ha repintat murs, per preparar el centenari i l’increment de públic que hi preveuen aquest estiu.

I com hauria de ser el camí, en el futur? Joan Giraut, exalcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró –el topònim oficial i legalitzat que reconeix també el valor del jove nucli centenari–, apostava setmanes enrere per estendre el recorregut al nord de sa Conca, fins al port d’Aro i travessant el paratge natural de punta Prima. Però els hereus Ensesa hi veuen l’obstacle de salvar el tram de sorra arran de penya-segats que es manté verge. Lluís Sibils assenyala que potser servirien passeres de fusta provisionals, però tots tres, amb Virgínia Ensesa i Xavier Sibils, acaben coincidint que el sender ja funciona com està actualment: el consistori ja té prou feina, al voltant de la desembocadura del riu Ridaura, per concloure el passeig marítim urbà. Respecte a la punta d’en Pau, la pineda privada que toca a la badia de Sant Pol i confronta amb s’Agaró, tampoc no veuen necessari que sigui expropiada per part del municipi o la Generalitat. “És sòl rústic, arran de mar i ja està blindada”, diu Ensesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

medi ambient

Refan platges a Platja d’Aro i Sant Antoni

PLATJA D’ARO / SANT ANTONI DE CALONGE
Puigcerdà

ERC veu irregular la inactivitat d’un rentador d’autos

Puigcerdà
BANYOLES

Nova reunió de la comunitat educativa per l’escola Camins

banyoles
enoturisme i gastronomia

Carme Ruscalleda, premi ‘Premi Bite honory award’ per la difusió de la cultura culinària

Barcelona

Som Sostre demana un nou model per atendre els sense llar

girona
urbanisme

La Rambla encara la fase de reforma més complexa pel que fa a mobilitat

Barcelona
turisme

30.000 persones a les jornades de portes obertes del Port de Barcelona

Barcelona
estats units

Augmenten a 15 els morts per tempestes i tornados als EUA

barcelona
societat

El TS estima un recurs de l’Ajuntament de Barcelona contra l’anul·lació de la taxa d’escombraries del 2020

Barcelona