Vicissituds abans, durant i passada la guerra

El projecte de s’Agaró es va forjar en temps convulsos. L’arquitecte Masó va estar empresonat mentre s’aixecava Senya Blanca, el 1923, per la repressió de Primo de Rivera. I durant la Segona República, Ensesa i Gubert, d’arrels burgeses i conservadores, va haver de sobreposar-se a l’incendi que va destruir els banys de Sant Pol la tardor del 1935.

Feia poc que havia mort Masó, i Francesc Folguera va assumir una reconstrucció conflictiva, ja que veïns i pescadors, el 1936, els retreien que ocupessin la platja. Quan el conflicte es va resoldre, amb la reobertura del restaurant al juliol, en va esclatar un de pitjor, la Guerra Civil. L’endemà van haver de tancar i el 1937 va veure els negocis expropiats, com a allotjament i hospital de guerra per a les Brigades Internacionals. L’industrial es va exiliar a Bèlgica i Suïssa per retornar un cop acabada la guerra i confiant que l’adhesió al nou règim li permetria recuperar les propietats. Però en els arxius franquistes constaven les taques de ser “catalanista”, “amic” de polítics com ara Companys o Francesc Macià i l’allotjament de soldats republicans al complex turístic. Això va fer que l’expedientessin com a “desafecte”, però se’n va sortir i Franco va visitar diverses ocasions l’hostal. El cas és que Ensesa l’evitava i delegava en el seu fill, Josep Ensesa Montsalvatge, les atencions al dictador.