Sant Miquel de Campmajor
Micropobles com a laboratoris
Per a l'Observatori del Paisatge, són bancs de proves de noves formes de vida i govern
Reuneix 150 representants al Pla de l'Estany
Potser és exagerat aplicar aquell refrany que diu que al pot petit hi ha la bona confitura als 332 pobles de menys de 500 habitants del país. Sí que és veritat, però, que ben mirat aquests pobles són indispensables per mantenir el paisatge, per vertebrar i equilibrar el territori i, ara més que mai, per ser el viver
de noves maneres d'organitzar-se
i de gestionar els afers col·lectius. Molts dels ajuntaments catalans de municipis amb pocs habitants s'han constituït en l'Associació
de Micropobles de Catalunya, que té per objectiu convertir-se en un lobby de pressió perquè les institucions els tinguin en compte a
l'hora de prendre decisions.
La presidenta d'aquesta associació, Maria Carme Freixa, alcaldessa de Vallfogona del Ripollès, ho confirmava ahir en el marc d'una jornada dedicada al paisatge, l'urbanisme i la identitat territorial que va organitzar l'Observatori del Paisatge de Catalunya amb la col·laboració de l'associació a Sant Miquel de Campmajor, a la qual van assistir representants de 150 municipis de tot Catalunya. Freixa va explicar que els micropobles representen un terç del territori català i l'1,2% de la població. I va remarcar que, tot i això, la majoria dels 7,5 milions d'habitants del país tenen vinculació amb algun d'aquests pobles. Va coincidir amb el director de l'Observatori del Paisatge, Joan Nogué, que cal centrar-se en les potencialitats dels micropobles. “Són laboratoris de noves formes de vida i de govern”, va dir Nogué.
Durant tot el dia, els participants van escoltar xerrades, van debatre diverses temàtiques comunes i van conèixer experiències concretes, com per exemple la vinculada al paisatge del Priorat o el Centre d'Art i Natura de Farrera. El delegat del govern, Eudald Casadesús, va dir que les aspiracions dels micropobles queden recollides en la nova llei de territori. I el director general d'Urbanisme, Agustí Serra, va detallar algunes de les millores que inclou, com la de l'accessibilitat viària, els serveis i telecomunicacions i la implantació del petit comerç i la petita indústria al voltant de l'activitat agrària i ramadera.
