tribunals
medi ambent
Desestimen les reclamacions per la Font d'en Titus de Sant Julià
Una sentència del TSJC avala que Sant Julià no ha de pagar per la urbanització d'aquesta zona, però Calldetenes no dóna per tancat un litigi que fa vint anys que dura
El llarg i dens litigi entre Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes per la urbanització de la Font d'en Titus ha viscut aquesta setmana un altre episodi, i sembla que no serà l'últim. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha publicat una sentència en què desestima els diversos recursos presentats per Calldetenes amb l'objectiu de rebre una compensació per haver urbanitzat la zona en els seus inicis i per no haver cobrat diversos impostos i serveis entre el 1995 i el 2000, que, segons el consistori calldetenenc, li pertocaven. I és que, tot i que la Font d'en Titus va passar a Sant Julià el juliol de 1995, un error de la Generalitat en el repartiment dels béns i drets de la zona va provocar que el traspàs no sigués del tot ferm fins al cap de cinc anys. La sentència, en línies generals, ve a dir que Calldetenes va començar a urbanitzar un sector que ja estava previst que passés cap al terme municipal de Sant Julià i que, per tant, com que no era legal fer la urbanització, tampoc pot reclamar ara una compensació per haver-la fet.
Des de Sant Julià de Vilatorta es mostren satisfets per aquesta decisió i remarquen que ara la pilota està a la teulada de Calldetenes, ja que el municipi veí té l'opció de presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Decisió esperada
A Calldetenes, la resolució d'aquesta sentència no ha estat cap sorpresa i, de fet, des de l'Ajuntament esperaven aquest final des de fa anys: “Sabíem que aquest contenciós aniria així perquè el jutge no va admetre una documentació que creiem que és molt important per poder valorar tot el cas de la Font d'en Titus”, explica l'alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer. El document en qüestió és un informe que va elaborar el Departament de Governació de la Generalitat en el marc del procés de mediació entre els dos municipis: “Com que crèiem que és un informe que s'ha de poder valorar i el jutge d'aquest contenciós no el va acceptar, fa dos anys vam presentar-ne un altre en el qual sí que s'ha acceptat l'informe de la Generalitat”, apunta Verdaguer. Aquest document quantifica en 650.000 euros l'import que Sant Julià hauria de pagar a Calldetenes.
Verdaguer també apunta que accepten la sentència però que ni de lluny creuen que sigui posar el punt i final al conflicte: “Valorarem si cal presentar recurs al Suprem i, fem el que fem, hi ha un procés paral·lel del qual encara no hi ha sentència, que sí que té en compte l'informe de governació.”
Vint anys als jutjats
El conflicte de la Font d'en Titus arrenca a partir d'un projecte d'alteració dels límits territorials de quatre municipis d'Osona que estan de costat. En el cas que afectava Calldetenes i Sant Julià, la Font d'en Titus passava del primer cap al segon, ja que es trobava més a prop del seu principal nucli urbà.
El problema va arribar quan, en comptes de fer un decret per confirmar alhora tots els canvis entre municipis, es va anar fent per parts, i enmig d'aquest procés, Calldetenes va començar a urbanitzar una zona de la qual més tard en va perdre la propietat però que en reclama una compensació. Així, des del 1995 s'han viscut diversos estira-i-arronsa entre els dos consistoris que han deixat en mans de la justícia determinar qui té raó en el conflicte. Sembla que encara queden alguns capítols en aquesta història.
