Mejías ja aplana el camí a Valls

Entre els murs de l’edifici noble del cantó de mar de la plaça Sant Jaume, ara mateix hi ha pocs dubtes sobre l’eventual candidatura de Manuel Valls a l’alcaldia de Barcelona amb Ciutadans. L’ambigüitat calculada de l’exprimer ministre francès dilluns en un acte de Societat Civil Catalana, on es va deixar estimar, i una piulada a mig matí d’ahir de l’actual presidenta del grup de Cs, Carina Mejías, que desbrossava el camí a Valls –“si accepta ser candidat a les primàries a Barcelona, tindrà tot el meu suport i estaré a la seva disposició”–, han fet que molts ja comencin a jutjar versemblant el que fins fa pocs dies es veia com una possibilitat remota. “Això sembla que va de debò”, reflexionava un càrrec municipal, al temps que ja han començat les càbales entre partits i opinadors sobre quin impacte tindrà aquest aterratge. Encara no ha dit el sí i el polític francès ja és en el centre del debat.

Entre alguns sectors de Ciutadans, però, aquest moviment, atribuït essencialment a Albert Rivera, ha suscitat coïssor. Malgrat que els rumors sobre la possibilitat que hi hagués un contendent de pes a les primàries barcelonines s’havien multiplicat –el nom de Valls, però, no era en boca de ningú–, la manera com s’ha gestionat l’anunci no ha agradat. S’ha considerat una descortesia cap a Mejías, que durant tres anys és qui ha estat picant pedra en una arena sovint desagraïda com és la de la política municipal. La mateixa presidenta de l’actual grup taronja, però, dilluns va voler llimar les asprors i es va veure amb Valls per tancar files. Després va venir la piulada d’ahir, en què d’una manera tàcita ve a dir que si l’antic polític del PSF confirma la seva candidatura ella li deixarà pas i no es presentarà a les primàries.

Això de portes endins. De cara a enfora la jugada ha agafat amb la marxa canviada la resta de formacions, que veuen com les eleccions s’encaminen a la polaritzar-se en un duel Colau-Valls ancorat en el procés, i amb el debat de Barcelona relegat a un rol subsidiari. “No em sento còmode veient cap polític usant la ciutat com a trampolí personal, o únicament com a peça en l’escaquer del futur nacional”, reflexionava, ahir, el cap de llista d’ERC, Alfred Bosch, sobre qui pot ser el seu contendent. El tauler és mou. I més que ho farà d’aquí al 2019.