Barcelona atén en un any un 50% més de desnonaments

L’Ajuntament de Barcelona va fer repàs ahir de tota la tasca desenvolupada durant el 2017 per fer front a la problemàtica dels desnonaments i, com en tot balanç, les dades es presten a lectures més complaents o menys. D’aquesta manera, durant l’any passat es va reduir un 22% l’execució de llançaments hipotecaris a la ciutat. Una bona nova. Per altra banda, però, es van incrementar un 50% els casos de risc de pèrdua de l’habitatge que van ser tractats per la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), el servei que centralitza i coordina totes les polítiques i dispositius d’actuació en la matèria. Per ser exactes, de 1.574 unitats de convivència ateses el 2016, es va passar a 2.351 el 2017. En persones això es tradueix en 7.760 noms i cognoms, dels quals 2.377 eren de menors d’edat. Pel govern d’Ada Colau, aquest increment es deu al fet que ara s’està més a sobre de més situacions que poden acabar derivant en un desnonament, i no únicament d’aquelles en què l’expedient ja està en la fase d’execució judicial.

Les estadístiques també confirmen la tendència que Barcelona té un problema, i greu, amb el lloguer. Ho corrobora el fet que un 51% dels casos que van arribar a mans de l’UCER corresponien a famílies que vivien en un habitatge d’aquest règim i tenien dificultats per pagar la mensualitat. Hi ha un altre 36% que correspon a situacions de tinença tipificades com a precari. Aquí s’hi inclouen des d’aquells que estan en un pis ocupat, als que n’han llogat sense contracte. Un 7% eren propietaris.

A l’hora de passar revista a la tasca de l’UCER, i al marge dels 2.251 expedients que es van incoar durant el 2017, s’ha de fixar la mirada en 1.362 que es van aconseguir tancar al llarg de l’any passat. En un 58% d’aquests casos, la solució trobada va ser concedir un ajut municipal per ajudar a pagar un pis que no era propietat del consistori. De fet, des del govern de Colau s’insisteix que una de les seves prioritats és intentar que la família o inquilí pugui continuar a l’habitatge d’on se’l vol foragitar, tot i que el 2017 només es va aconseguir en un 16% d’afectats. Si això no és possible, ja cal pensar en mesures com accedir a un estatge protegit o temporal com ara pensions. Ara bé, el gerent d’Habitatge de l’Ajuntament, Javier Burón, va admetre ahir que ara mateix tenen dificultats per trobar aquests allotjaments alternatius, tot i tenir els recursos per pagar-los, per la situació d’un mercat amb poca oferta.

A tot això, la presentació ahir d’aquest balanç va coincidir amb la discussió al Congrés dels Diputats de la reforma de la llei d’enjudiciament civil 1/2000 per accelerar els desnonaments d’habitatges ocupats, impulsada pel PP, Cs i PDeCAT. I això va fer clamar a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “És molt fàcil anar legislant a favor del desnonament i que després totes les conseqüències les hagin de gestionar els ajuntaments”, va criticar, alhora que va afirmar que portarà la qüestió al ministre de Foment.