“No es valora prou el parc del Garrell”

Bé, fran­ca­ment bé, econòmica­ment i en tots els aspec­tes.

Una de les pri­o­ri­tats que portàvem en el pro­grama era aca­bar el pla gene­ral. El pri­mer dia que vaig entrar al des­patx de l'ajun­ta­ment em vaig posar a revi­sar totes les al·lega­ci­ons. Són pro­ble­mes per­fec­ta­ment solu­ci­o­na­bles, prin­ci­pal­ment refe­rits a l'índex d'edi­fi­ca­bi­li­tat. No tenim pressió urbanística, aquí tenim espai de sobra; com qui diu, Arge­la­guer és al mig d'un jardí! [Riu.] Crec que ho solu­ci­o­na­rem fàcil­ment. La idea és que en aquest man­dat l'apro­vem, a par­tir del pro­jecte que tenim apar­cat.

Sem­pre que cal­guin. És pro­ba­ble que en con­vo­quem alguna altra en aquest man­dat. Les con­sul­tes et per­me­ten estar més segur del que fas perquè a vega­des, des de l'Ajun­ta­ment, tens una deter­mi­nada per­cepció del que pensa la gent i pot­ser en rea­li­tat no és així.

La nos­tra intenció és que esde­vin­gui un símbol per al poble i per a la comarca. Estem par­lant amb el Depar­ta­ment de Cul­tura perquè ens ajudi a con­ser­var-lo i poten­ciar-lo, com a obra d'art que és. Tenim dues per­so­nes, en Jordi Ayats i en Pere Bas­sagañas, que ja aju­da­ven en Pujiula, que hi estan tre­ba­llant. Una part del recinte està decla­rada bé cul­tu­ral d'interès local (BCIL) i dema­nem a Cul­tura que ho decla­rin tot ple­gat d'interès naci­o­nal (BCIN). Un altre repte que tenim plan­te­jat és can­viar el con­cepte que molta gent té del parc. El veuen com un espai infan­til, un lloc per jugar-hi. Com pot ser que arreu del món ho con­si­de­rin una mera­ve­lla des del punt de vista artístic i aquí no tin­gui aquest reco­nei­xe­ment? Penso que des del govern no se li dóna la importància que es mereix. És una llàstima. Com a mínim, hauríem de con­ser­var el que tenim, igual que feia en Pujiula, que anava repa­rant el que es feia malbé.

La idea és tenir més força davant de les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors. Tots som pobles petits i sovint no ens fan prou cas. Junts som més de tres mil habi­tants. La idea no és man­co­mu­nar, no pre­te­nem anar tan lluny, però sí fer pro­jec­tes comuns com ara garan­tir l'abas­ta­ment d'aigua, que a vega­des és pro­blemàtic. Pen­sem en una pos­si­ble con­nexió de les xar­xes. Una altra és la millora de les comu­ni­ca­ci­ons amb el des­ple­ga­ment de la fibra òptica, un pro­jecte que lidera el Con­sell Comar­cal. Per enten­dre'ns, el model seria la zona d'ense­nya­ment rural (ZER) del Lli­erca, o sigui, apli­car a altres camps aquesta coor­di­nació d'esco­les, que està fun­ci­o­nant molt bé. Sem­bla fàcil, però no ho és tant perquè cada poble té esta­blerts els seus sis­te­mes.

Sí, però el nos­tre model és el turisme tran­quil, fami­liar. Per acce­dir al parc del Gar­rell, si us hi heu fixat, s'hi ha d'anar a peu, cal dei­xar el cotxe lluny. Ara estem exe­cu­tant el pro­jecte de recu­pe­ració de camins flu­vi­als, que fa la Fageda. La intenció és poder pas­se­jar per tota la vora del riu, fins a Sant Jaume, sense gai­rebé tocar asfalt. Hi haurà punts d'obser­vació d'ocells. A la llarga hi volem fer un car­ril bici.