medi ambient
Els corallers gironins no es resignen a desaparèixer
Els pescadors professionals de corall impulsaran un estudi i proposen un pla de gestió per revertir la decisió de la Generalitat de prohibir del tot l'extracció de corall per sobreexplotació
-
Joaquim Beza -a l'esquerra- i Marc Cerdà al port de Palamós, dos dels deu corallers professionals que hi ha a Catalunya. Manel Lladó. -
La cambra hiperbàrica i els recicladors, material indispensable per submergir-se a profunditats que superen ampliament els 50 metres. Vint minuts d'immersió a aquestes profunditats impliquen un parell d'hores a la cambra hiperbàrica per recuperar-se Manel Lladó.
Són pocs i conscients que tenen mala fama, perquè sovint se'ls ha assimilat –injustament, segons ells– a depredadors d'una de les riqueses del Mediterrani, el corall, però no es resignen a desaparèixer. Només hi ha deu llicències de pescadors professionals de corall a Catalunya, i exerceixen l'activitat entre el cap de Creus i el cap de Begur. Calculant que a cada embarcació treballa un bussejador i tres o quatre persones més, aquest col·lectiu professional d'entre 30 i 40 persones està condemnat a desaparèixer si tira endavant la decisió de la Generalitat anunciada aquesta setmana passada: el mes de maig (quan comenci la temporada 2017) només s'atorgaran cinc llicències i el 2018 s'iniciarà una veda total, a tot el litoral català de deu anys renovables.
“Estem totalment indefensos, ens volen treure del mig amb l'excusa de la pesca furtiva quan tots sabem que no són els professionals amb llicència els que provoquen la sobreexplotació, i també sabem que hi ha zones que no estan sobreexplotades i on s'hauria de poder pescar“, diuen Joaquim Beza i Marc Cerdà, dos d'aquests corallers afectats. Els corallers –tradicionalment un sector més aviat individualista i poc avesat a mobilitzacions gremials–, ara es reagrupen i proposen una resposta conjunta.
Pel aquest 2017, en lloc de suprimir cinc llicències han proposat a l'administració que es mantinguin les deu existents i que es reparteixin reduint les quotes permeses (actualment són de 300 kg com a màxim per any i llicència). La resposta de la Generalitat ha estat negativa; només un contraestudi científic que demostrés que hi ha llocs on la situació del corall no és irreversible i que poden suportar una extracció regulada, podria fer canviar de parer l'administració.
El col·lectiu de corallers assegura que finançaran aquest estudi, que deixaran que la Generalitat triï els llocs on s'hagi de fer i els experts que el redactin. Segons Guillem Bossacoma, l'advocat que els representa, l'estudi en què es basa la Generalitat no aporta dades noves ni es fonamenta en immersions recents, sinó que compila dades d'estudis que ja tenen uns anys. Bossacoma i els corallers també proposaran un pla de gestió, establint quotes i zones per autoregular el sector.
Pescadors vigilants
Segons ells, mantenir els professionals en actiu al mar permetrà convertir-los també en vigilants i evitar l'intrusisme dels corallers furtius. “Si desapareixen els professionals, el resultat serà pitjor perquè l'administració no disposa de mitjans per controlar els furtius”, diu l'advocat.
Els corallers admeten que en el passat hi ha hagut “algunes ovelles negres” que han creat mala imatge i han perjudicat el conjunt de la professió. Però volen ser la garantia de continuïtat d'una activitat mil·lenària que per a ells és una qüestió de supervivència per fer front a les inversions en material especialitzat, titulacions i llicències, que han anat fent per poder pescar corall legalment i que ara es poden quedar en no res.
Animal en forma de planta i esquelets per a l'ornamentació
LA XIFRA
LA DATA
Preus de venda que equivalen a “l'or del mar”
En funció de la seva qualitat, el preu del corall varia entre 400 i 1.000 euros el quilo. Un cop elaborat, d'un quilogram se'n poden extreure 150 grams de bola de corall, que pot arribar als 7.000 euros el quilo.