Medi ambient

turisme

promoció exterior

El Parc del Montgrí vol captar més turistes de la UE

L'espai protegit a cavall del Baix i l'Alt Empordà i les Medes rep demà l'acreditació CETS, que ja tenen la zona volcànica de la Garrotxa i el Montseny

El Patronat promociona els tres espais a Brussel·les

El Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter rebrà demà la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), una acreditació que volen aprofitar per atraure més turisme de natura, promoure els productes que s'elaboren a la zona i enfortir els llaços amb el sector privat per consolidar-se com a referent del turisme sostenible. El del Montgrí és el tercer parc natural de la demarcació que assoleix la distinció, que ja tenien –i ara renoven fins al 2020– els parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Montseny.

Les distincions es lliuren demà a Brussel·les, on el Patronat de Turisme farà una presentació dels parcs gironins davant de gestors d'arreu d'Europa i premsa especialitzada per difondre'n els atractius.

Amb només sis anys de vida –de fet, la junta rectora es va constituir el 2014–, el parc baixempordanès ha aconseguit acreditar el seu model, basat en un turisme sostenible on el sector privat i el públic treballen braç a braç. El president de la junta, Narcís Coll, reconeix que per superar l'auditoria han hagut de demostrar diversos aspectes. D'una banda, certificar el valor natural de l'espai, i de l'altra, acreditar que el sector públic i el privat hi treballen plegats. En el cas del Montgrí, s'ha establert una taula on hotelers, pagesos i gestors del parc, entre d'altres, defineixen accions. Entre els projectes de futur hi ha senyalitzar rutes a peu i en bicicleta o unificar la imatge i els espais informatius.

Coll destaca que la carta europea és una eina més per ajudar a preservar el parc i implica tots els sectors. “Personalment, el que em fa més il·lusió és que hem teixit complicitats i hi ha una colla de gent que vol fer coses junts”, valora. Coll admet algunes tensions, però que poc a poc tothom ha assumit els canvis. Per exemple, dins de l'espai natural hi ha una important activitat agrícola, on destaca el conreu de l'arròs. La qualificació de tot l'àmbit com a parc natural ha imposat als productors canvis en la gestió dels camps.

Acreditar els privats
Segons defensa Coll, un dels objectius principals dels gestors és garantir que l'espai conservi els valors naturals per a les generacions futures. El següent pas després de l'acreditació del parc serà aconseguir també distincions per a productes que s'elaboren a la zona. Novament, els productors hauran de passar uns controls i prendre uns compromisos de sostenibilitat. Un cop ho demostrin, podran rebre aquesta acreditació i, d'aquesta manera, donar més difusió als seus productes. “Que el pagès hagi de fer una gestió diferent a la llarga també li anirà bé perquè tindrà producte amb reconeixement que es podrà vendre i promoure fora”, ha valorat Coll.

LA DATA

07.12.16
Demà
es lliuren a Brussel·les els distintius CETS fins al 2020 per als parcs del Montgrí, la Garrotxa i el Montseny


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona