El TSJC s'oposa a la planta de biomassa de Cassà
El tribunal anul·la la modificació del POUM que permetia la construcció de la polèmica fàbrica
La Generalitat i l'Ajuntament estudien la sentència per veure si la recorren o no
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la modificació del POUM de Cassà de la Selva que permetia la construcció d'una gran planta de biomassa al municipi. Amb la resolució, l'alt tribunal dona la raó a l'associació Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera, formada per veïns del municipi que s'oposen a la indústria i representada pel lletrat David García-Quintas. De totes maneres, la sentència no és ferma i ara les altres parts implicades, l'Ajuntament de Cassà –amb un equip de govern diferent al que va aprovar la modificació del POUM– i el Departament de Territori i Sostenibilitat, l'estudien per decidir si la recorren.
En la sentència, el tribunal entén que en cap cas s'ha justificat la “necessitat” d'ubicar la planta de biomassa en sòl de protecció especial i que, més aviat, la motivació per fer-ho “peca de superficialitat, quan no d'irracionalitat”. La crítica fa referència a la modificació que es va fer del POUM per convertir un sòl no urbanitzable especialment protegit –per trobar-se inclòs en les Gavarres– en sòl urbà per l'espai ocupat per la planta i permetia que la superfície restant –que es mantindria com a no urbanitzable– s'utilitzés com a zona d'emmagatzematge de combustible. Concretament, amb la modificació del POUM, 4,5 ha de bosc passen a ser sòl industrial, “quan de les 75 ha de sòl industrial existent en el terme municipal només se'n troben d'ocupades 70”, diu la resolució.
Per art d'encantament
En aquest mateix sentit, la sentència critica “les raons veritablement febles” donades pel consistori per rebutjar l'alternativa d'ubicar la planta en un altre sector qualificat, aquest sí, de sòl industrial. Pel consistori, aquesta alternativa perjudicava usos residencials, hotelers i de restauració i causaria un “sever impacte paisatgístic”. El TSJC respon: “Si tanta importància tenia per a l'Ajuntament l'status quo residencial, hoteler i de restauració circumdant, no s'arriba a entendre per quin motiu va crear un sector industrial en aquest lloc.” I més endavant, encara hi afegeix: “Certament, cap dada objectiva explica que, sense cap transició, un sòl que era sòl no urbanitzable hagi pogut passar, com per art d'encantament, a ser sòl urbà d'un dia per l'altre.”
LA FRASE
LA DATA
Un cas que ja dura nou anys
2008
L'empresa Enerfust anuncia que vol fer la central de biomassa a Cassà.
2009
Cassà aprova el POUM.
2010
El projecte bàsic de la central rep el certificat de compatibilitat urbanística. Se sotmet a informació pública i hi ha les al·legacions en contra de la plataforma. Al juliol, la junta de govern fa l'aprovació inicial.
2011
La comissió territorial d'Urbanisme (CTU) suspèn la central en considerar que no s'adapta al planejament urbanístic de Cassà i proposa que es modifiqui el POUM. Al desembre, el ple aprova inicialment la modificació puntual de POUM.
2012
L'Ajuntament segella l'aprovació inicial del projecte de la planta. Al·legacions de la plataforma veïnal.
2013
L'Ajuntament vota a favor del canvi de planejament urbanístic i, a finals d'any, la CTU aprova la modificació.
2014
