Medi ambient

JAUME RAMON

PRESIDENT DEL GRUP D’ECOLOGIA I MEDI AMBIENT DE TÀRREGA

“La transformació agroforestal està eliminant biodiversitat”

Ressorgida fa poc, la històrica entitat targarina denuncia que les obres del reg del Canalet s’han fet sense cap permís. Treballa en la recuperació de la vegetació dels camins i les banquetes

El GEMA és una enti­tat històrica de Tàrrega i ara l’han reac­ti­vada.
Sí, es va fun­dar el 1988, a par­tir d’una des­co­berta de ter­renys erms comu­nals al terme, els de la Calafa. Un grup de gent es va cons­ti­tuir per refo­res­tar-los. És una zona amb vege­tació estèpica, però es va regar i s’hi van plan­tar alzi­nes. Després d’uns quants anys actu­ant-hi, la natura es va demos­trar més forta i a mesura que s’anava plan­tant, s’asse­cava. Ens vam ado­nar que aquest espai, ell sol i sense fer-hi res, té un gran valor ecològic, amb una vege­tació molt ben adap­tada a la duresa climàtica del lloc.
El lloc està pro­te­git?
No, però és de pro­pi­e­tat pública i no s’hi fa res. Per tant, es con­serva d’una manera total­ment natu­ral. Des del GEMA, par­lem amb botànics perquè ens asses­so­rin i la con­clusió és que dei­xem la natura sola, perquè tal com està l’espai és un niu d’espècies vege­tals que val la pena man­te­nir sense inter­venció humana.
Per què res­sor­geix l’enti­tat?
La reac­ti­vació actual del GEMA arrenca per un seguit d’actu­a­ci­ons al nos­tre parer molt agres­si­ves a la llera de riu Ondara, després de la riuada de fa un parell d’anys.
Què s’hi va fer i com ha res­post l’ACA a les vos­tres deman­des?
Un movi­ment de ter­res i una neteja, entre come­tes, de la llera del riu que va des­tros­sar tot el que havia fet el GEMA i altres enti­tats quant a replan­tació. Es van reti­rar els llots, tot abo­cant-los sobre espais amb vege­tació de ribera. Vam recla­mar la titu­la­ri­tat pública de la llera del riu, que per llei és també un espai natu­ral pro­te­git. Hem posat sobre la taula que no es poden fer actu­a­ci­ons sobre la llera sense cap noti­fi­cació a l’ACA, la CHE o l’Ajun­ta­ment. En aquest cas, es van fer sense cap con­sulta tècnica ni auto­rit­zació a aquests orga­nis­mes. Dema­nem que dar­rere totes les actu­a­ci­ons hi hagi sem­pre un cri­teri científic, urbanístic i ambi­en­tal.
Recent­ment, han pre­sen­tat una queixa a l’Ajun­ta­ment per l’actu­ació sobre uns mar­ges. Quina és la pro­blemàtica?
Una de les majors pre­o­cu­pa­ci­ons que tenim és la trans­for­mació de l’espai agro­fo­res­tal, aquí i a tot el país. No sols a causa del canal Segarra-Gar­ri­gues, sinó per altres can­vis en els cul­tius que estan pro­vo­cant unes trans­for­ma­ci­ons molt bèsties de l’entorn agrari. Les tales indis­cri­mi­na­des, rom­pu­des i repla­na­ci­ons de ter­res pro­vo­quen la des­a­pa­rició de fac­tors i entorns deci­sius per a la bio­di­ver­si­tat, a més d’un canvi en el pai­satge. Ara quan s’actua sobre els camins ja no s’arre­glen, sinó que se n’eli­mina tota la vege­tació de les vores.
És per una qüestió de cos­tos?
No porta cap a res, però l’única expli­cació és la como­di­tat de cir­cu­lar pels camins amb maquinària cada cop més grossa sense res que els faci nosa. Es des­tru­eix la vege­tació amb maquinària que arros­sega i tri­tura, i deixa la vege­tació mal­fe­rida perquè no es recu­peri. S’empor­ten lle­do­ners, amet­llers, alzi­nes, esbar­zers, mato­llar... L’Ajun­ta­ment és el titu­lar dels camins, que són de domini públic. Per tant, no s’hi pot actuar sense el seu permís. Li hem dema­nat que faci val­dre els seus drets, perquè les actu­a­ci­ons comp­tin amb un informe ambi­en­tal que deter­mini com s’han de fer. El regi­dor s’hi ha com­promès. Veu­rem què passa.
I par­lant de tales d’arbres, com valora l’actu­ació del canal d’Urgell a les ban­que­tes?
És una pèrdua històrica, natu­ral i pai­satgística tre­menda. Aquí, però, el canal Segarra-Gar­ri­gues actua en sen­tit invers: tenim la seva auto­rit­zació per refo­res­tar les par­cel·les sobrants del canal. Hi hem plan­tat alzi­nes i lla­vors d’altres espècies per veure com fun­ci­ona. Hem començat en una petita zona. És un pro­jecte a mitjà i a llarg ter­mini, però els camins han de tor­nar a ser de la gent. I perquè això passi s’han de recu­pe­rar els arbres i la vege­tació dels mar­ges. Cos­tarà molt, però s’ha d’inten­tar.
Com afronta el sec­tor agrari aquest recanvi de con­reus i obres de canals, des del punt de vista medi­am­bi­en­tal?
Men­tre que el canal el Segarra-Gar­ri­gues fa les coses ben fetes en aquest àmbit, les actu­a­ci­ons de moder­nit­zació del reg del Cana­let a Tàrrega s’han por­tat a terme sense la super­visió tècnica medi­am­bi­en­tal de cap admi­nis­tració. No s’han dema­nat els cor­res­po­nents per­mi­sos, sigui per actu­a­ci­ons en zona ZEPA o en les que estan pro­te­gi­des per la nor­ma­tiva urbanística de l’Ajun­ta­ment de Tàrrega. Com ara zones fores­tals que no es poden tocar, però pas­sen els regants del Cana­let i se la car­re­guen sen­cera. Volem que el con­sis­tori faci com­plir la nor­ma­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia