Croada contra les tovalloletes perquè no es llencin al vàter
El govern impulsa la campanya ‘Estem creant un monstre’ per conscienciar sobre el seu ús i el cost econòmic i ambiental que generen
Les obturacions col·lapsen les xarxes de clavegueres
-
El conseller Calvet, ahir, en la presentació de la campanya, il·lustrada amb un curt que simula una història de por i intriga sobre el mal ús d’aquests residus EPA. -
El conseller Calvet, ahir, en la presentació de la campanya, il·lustrada amb un curt que simula una història de por i intriga sobre el mal ús d’aquests residus EPA.
Tovalloletes humides de cel·lulosa que s’ha ideat per netejar però acaben embrutant i col·lapsant les clavegueres de moltes ciutats. L’abocament dels residus d’higiene personal allà on no toca genera un impacte econòmic en la neteja dels sistemes de sanejament i es converteix en un problema ambiental quan aquests residus no es desfan ni es degraden.
Coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient, ahir la Generalitat va presentar la campanya Estem creant un monstre, que vol incidir en el mal ús dels qui llencen aquests residus pel forat del vàter. La campanya, que té el suport del’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona, tindrà un cost d’1,5 milions d’euros i s’emetrà el 2019 i el 2010 en diferents suports. L’espot simula un curt d’una pel·lícula d’intriga i por per reforçar la idea que el mal hàbit de llençar aquests residus directament a les clavegueres està creant un “monstre perillós però que no veiem”. La història tindrà una segona versió masculina en què les tovalloletes que llença la protagonista tot desmaquillant-se es converteixen en bastonets de les orelles.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va assenyalar que es tracta “d’atacar i tallar d’arrel” el mal costum de llençar aquests residus que no es desintegren i arriben al clavegueram, als col·lectors en alta i a les depuradores. “En tot aquest camí ni es degraden ni es desfan, i es barregen amb les aigües residuals i els olis i greixos, fent una massa compacta”, alertava Calvet. És el que s’anomenen fatbergs i que provoca els embussos que poden malmetre els sistemes de sanejament, ja que les depuradores no estan preparades per tractar residus sòlids.
La campanya insisteix, tal com va recordar ahir el conseller, que el “vàter no és cap paperera”. Des de les administracions implicades es vol donar un missatge clar a la ciutadania perquè s’involucri activament en aquest objectiu cap a la sostenibilitat i l’aprofitament dels recursos hídrics. El mateix conseller insistia que els ciutadans s’han de desfer com pertoca dels residus d’higiene personal dipositant-los al contenidor del rebuig, i només si són biodegradables posar-los a la fracció orgànica.
Calvet va assenyalar que Catalunya ha fet els deures en la gestió de l’aigua i en els últims 30 anys ha passat de 80 a 518 depuradores. “Ara ens cal preservar aquest sistema amb una correcta gestió dels residus”, va afegir-hi el màxim responsable.
La Generalitat ja va impulsar el 2016, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, la campanya SoS Aigua sobre l’ús i l’impacte de les tovalloletes humides i evitar l’impacte ambiental i econòmic.
LA XIFRA
Boles de greix que no es desfan
La primera alerta que es va tenir de l’impacte de les tovalloletes va ser el 2013 a Londres, quan una enorme bola de greix de 15 tones va col·lapsar la xarxa de clavegueres. A València s’han destinat més de 8 milions d’euros per retirar prop de 5.000 tones de residus que obstruïen dos quilòmetres d’un col·lector. A l’entorn de les depuradores de l’àrea metropolitana que gestiona l’AMB es van recollir el 2017 fins a 4.400 tones de residus sòlids. Aquesta xifra vol dir més d’un quilo i mig de residus sòlids per persona i any.
La neteja dels embussos estan quantificats entre els 500 i 1.000 milions segons EurEau, la federació europea que aglutina diverses associacions nacionals dels serveis d’aigua. Segons va dir ahir el conseller, els sobrecostos a Catalunya són difícils de quantificar, però en una ciutat mitjana de 200.000 habitants poden ser d’uns 150.000 euros per any.
