Medi ambient

DUAITA PRATS

PORTAVEU DE LA PLATAFORMA “NO ÉS UN VIAL, ÉS UN CARRER” DE LA CIUTAT D’OLOT

“És ofensiu que hi hagi gent que presumeixi d’una obra feta a mitges”

Artista polièdrica, compagina les diferents tasques artístiques amb la lluita per la millora del “vial Sant Jordi”, una cicatriu al bell mig de la ciutat fruit de l’obertura del túnel de Bracons

Com a Olot enlloc?
Per a la gent que vivim a l’entorn del suposat vial, viure a Olot no és cap ganga.
Vint mil vehicles diaris, molts d’ells camions, no sembla gaire idíl·lic.
És una cicatriu ecològica, social i sanitària de cinc quilòmetres al bell mig d’Olot. Estem parlant de la salut de les persones.
Deu anys després de l’obertura de Bracons, el més calent és a l’aigüera. Per què no s’ha fet la variant?
Hi ha diferents factors. A la Vall d’en Bas no li interessa que pel seu territori hi passi res més. Tampoc ha rebut pressions. Un cop obert Bracons, els que l’impulsaven queden tranquils, la indústria ja té el seu corredor i a ningú li importa gaire que aquest corredor passi per un nucli urbà. Van decidir que el corredor sortís per aquí i amb l’excusa de la crisi es va deixar així. Per l’altre costat, l’obra final és molt complexa. No es tracta d’una sola obra, sinó de moltes peces, cosa que afegeix complexitat a l’assumpte. Deu anys després, hi ha trams amb el comptador a zero, on encara s’ha de fer el primer estudi. D’aquí a l’execució de l’obra..., ja veus! És vergonyós que estigui així, i l’execució de l’obra tardarà una infinitat. Tampoc és que la Generalitat o l’Ajuntament d’Olot hagin rebut gaires pressions en aquests anys...
S’entén que la Generalitat no tingui pressa per allò dels ‘calerons’, però l’Ajuntament...
L’Ajuntament va començar a tenir pressa el març passat, quan va veure que la plataforma No És un Vial, És un Carrer! anava de debò. Vam tenir molta presència als mitjans amb uns plantejaments molt coherents. Tenir la raó et dona molta força. En poc temps vam recollir cinc mil signatures i faltaven dos mesos per a les eleccions municipals. Això els va posar molt nerviosos i van començar a moure el tema i escoltar-nos. Ara ja en tenim més de set mil. Durant molts anys en un lloc i l’altre hi ha hagut gent del mateix partit.
Hi ha gent que es vanta de l’obra. Ho veu raonable?
Resulta ofensiu que deu anys més tard encara hi hagi gent que presumeixi d’una obra feta a mitges. No hi veig cap motiu d’orgull. Van obrir Bracons i van deixar tota la merda aquí. Hi havia una autèntica obsessió per foradar la muntanya i els que impulsaven el projecte van quedar tranquils i a ningú li importava gaire que aquest corredor passés per un nucli urbà sacrificant la qualitat de vida de molts veïns.
Com és que han tardat deu anys a sortir al carrer?
S’havia fet alguna cosa abans, però no havia prosperat. Hi va haver molt poca implicació de la gent i molts dels que ara es queixen no eren enlloc en les mobilitzacions de Salvem les Valls, quan asseguràvem que el que anàvem a perdre no compensaria el que es guanyaria i que hi havia alternatives que no s’estaven explorant. Faltava un catalitzador, que va aparèixer aquesta primavera passada; un grup que dinamitzés el tema i trenqués situacions enquistades des de feia molt temps. Quan vens de fora i veus tot el problema, l’agafes amb una altra mirada i t’adones dels despropòsits, de solucions alternatives... Tot i ser d’Olot, vaig passar molts anys fora i no va ser fins al 2017 que vaig tornar-hi a viure.
El forat ja està fet i ningú no el taparà. Què proposen?
No ens fiquem per res amb la Vall d’en Bas. Si volen, que la deixin com està, però nosaltres reclamem la circumval·lació d’Olot, que és el primer que s’hauria d’haver abordat en un país normal i coherent. Cal treure la pols al projecte de la variant d’Olot. Sobre la resta que es barallin tant com vulguin, però això és prioritari i no serà gens fàcil perquè també es tracta d’una obra trossejada. L’Ajuntament ha engegat una taula amb diferents sectors de la societat olotina, però la cosa va per llarg. L’altre front és que mentre activen la variant facin el favor d’aprofitar el recorregut de millora que té aquest carrer. Això vol dir millorar el paviment, que el mes de març passat era ple cràters. Tot i el greuge que representa aquest trànsit per als veïns, estava fet un desastre. Hem aconseguit que es fes un nou asfaltat amb una subvenció de la Generalitat per a asfalt sonoreductor. Altres millores que demanem són la col·locació de radars, mesures contra la contaminació, o com a mínim que estigui mesurada... Estem parlant del dret a la salut i demanem que s’imposin restriccions de trànsit. Aquest carrer és la via expiatòria per a tot Olot i mai no hem demanat que es reparteixi la càrrega, però sí que reclamem mesures restrictives. Un altre aspecte, per a nosaltres prioritari, és fer el tractament d’aquesta via com una ciutat verda. Resulta que el carrer més transitat de la ciutat té un enjardinament patètic. Nosaltres podem aportar idees, però les solucions les han de donar els tècnics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Núvols i precipitacions al nord

barcelona

El nou TGV ‘low cost’ de Renfe començarà a operar entre Barcelona i Madrid el 6 d’abril

madrid

Greta Thunberg: “Els països rics han de ser els primers en arribar a emissions zero”

madrid

Un informe alerta que cal ser curós amb les aus al camí de ronda de Palamós

palamós

La ZBE posarà “al límit” el transport públic a Barcelona

barcelona

Un any de moratòria per a treballadors vulnerables que necessitin el vehicle

barcelona

El Consell de l’Alt Empordà planteja un pla estratègic de gestió de residus

FIGUERES

Hinojosa marca ara la fi de les olors per al setembre del 2020

sarrià de ter

El sindicat de pilots critica Ryanair

girona