Medi ambient

Transició climàtica en perill

Un acord energètic internacional protegeix la indústria del petroli i el gas de les noves polítiques verdes

La Unió Europea busca una reforma del tractat per evitar una allau de demandes

Les bones inten­ci­ons no ho són tot en política. Tam­poc per com­ba­tre l’escal­fa­ment glo­bal. La Unió Euro­pea ha apos­tat per impul­sar una tran­sició climàtica que freni la des­trucció del pla­neta, però des­lli­gar-se del seu pas­sat con­ta­mi­nant no serà tan fàcil.

L’statu quo que ha impe­rat a Europa des de fa segles és el d’una eco­no­mia sus­ten­tada pels com­bus­ti­bles fòssils. La indústria del petroli i el gas comp­ten encara amb avan­tat­ges tant en el ter­reny econòmic com legal. Un d’ells és el Trac­tat de la Carta d’Ener­gia (ECT, per les seves sigles en anglès). Aquest acord inter­na­ci­o­nal creat als anys noranta per pro­te­gir les inver­si­ons energètiques, sobre­tot per la des­con­fiança en els països post­soviètics, és ara una de les prin­ci­pals ame­na­ces per al Pacte Verd de la UE.

El club euro­peu està inten­tant enge­gar una sèrie de polítiques per eli­mi­nar pro­gres­si­va­ment l’ener­gia fòssil. Tan­ma­teix, aquesta cro­ada corre el risc de topar amb una allau de que­re­lles de la indústria del petroli i el gas que volen uti­lit­zar l’antic trac­tat energètic com a sal­va­vi­des.

L’ECT els dona dret a recla­mar indem­nit­za­ci­ons milionàries als governs d’una cin­quan­tena de països euro­peus, cen­tre­eu­ro­peus i caucàsics per deci­si­ons que afec­tin les seves inver­si­ons. Alguns estats de la UE estan pre­o­cu­pats perquè ja comen­cen a veure com les empre­ses energètiques s’estan movent per boi­co­te­jar les noves polítiques climàtiques.

A prin­ci­pis de febrer el gegant energètic ale­many RWE va pre­sen­tar una demanda con­tra els Països Bai­xos per decre­tar l’eli­mi­nació del carbó del mix elèctric del país per al 2030. Amb l’ECT a la mà, la com­pa­nyia reclama uns 1.400 mili­ons d’euros d’indem­nit­zació perquè la nova llei holan­desa no pre­veu cap com­pen­sació per a les plan­tes afec­ta­des, segons RWE.

Per por que es mul­ti­pli­quin deman­des com aquesta, Brus­sel·les està nego­ci­ant la reforma de l’ECT, però hi ha divi­si­ons dins la UE sobre fins a quin punt val la pena for­mar part d’aquest trac­tat inter­na­ci­o­nal que posa bas­tons a les rodes a la tran­sició climàtica euro­pea.

L’exe­cu­tiu d’Ursula Von der Leyen pro­posa man­te­nir la pro­tecció de les inver­si­ons exis­tents del petroli i el gas fins al 2030 i reti­rar-la per a les que es facin d’ara enda­vant, amb alguna excepció. Per exem­ple, els gaso­duc­tes que es cons­tru­ei­xin els pròxims anys també que­da­ran blin­dats fins al 2040 si es poden recon­ver­tir per trans­por­tar gasos reno­va­bles o de bai­xes emis­si­ons, inclo­ent-hi l’hidro­gen.

“La pro­posta de la CE no per­metrà com­plir els objec­tius del Pacte Verd ni de l’Acord de París, ja que la pro­tecció a les inver­si­ons dels com­bus­ti­bles fòssils con­ti­nuarà vint o trenta anys més”, cri­tica Paul de Clerk de l’enti­tat eco­lo­gista Fri­ends of the Earth Europe, que reclama sor­tir del con­tro­ver­tit acord energètic inter­na­ci­o­nal. ONG com aquesta estan fent cam­pa­nya per cons­ci­en­ciar sobre els perills de l’ECT.

La Comissió Euro­pea dis­cu­tirà amb les capi­tals al març la reforma que hi ha sobre la taula, però no s’espera un acord al res­pecte perquè els estats estan molt enfron­tats. França, Ale­ma­nya i Espa­nya veuen insu­fi­ci­ent la pro­posta de Brus­sel·les que només acon­tenta els països l’est. París i Madrid fins i tot ame­na­cen de reti­rar-se direc­ta­ment del trac­tat, com ja ha fet Itàlia, si no hi ha una reforma sig­ni­fi­ca­tiva abans de finals d’anys. Estri­par l’ECT implica haver de com­plir el trac­tat fins al 2040.

I què vol fer Ale­ma­nya? “És el que tot­hom es pre­gunta”, diu De Clerk. El govern de la can­ce­llera Angela Merkel no ha estat gaire explícit almenys fins ara sobre la seva posició res­pecte a l’ECT i que podria decan­tar la balança a la Unió Euro­pea.

Amb tot, una postura unida del bloc euro­peu no garan­teix una reforma sufi­ci­ent­ment verda del trac­tat perquè s’ha de nego­ciar amb altres països que no tenen ganes de fer cap canvi, com és el cas del Japó o dels pro­duc­tors de gas i petroli del Cau­cas. Per això, els eco­lo­gis­tes exi­gei­xen a la UE que deixi de per­dre el temps amb les nego­ci­a­ci­ons i que es des­lli­gui ja de les cade­nes de l’ECT.

LES XIFRES

10
anys
de cobertura legal per a la indústria del gas i el petroli si s’aprova la reforma
1.400
milions
d’euros d’indemnització reclama una empresa als Països Baixos

Pacte de no-agressió alternatiu

La Unió Europea per ara no s’atreveix a deixar enrere el Tractat de la Carta d’Energia que posa en risc l’operació climàtica. D’entrada, si el club europeu l’estripa en bloc o cada país ho fa per la seva banda, els governs continuarien exposats a querelles de les companyies del gas i el petroli fins al 2040.

El preu a pagar per sortir de l’ECT no sembla que compensi una possible reforma. Tanmateix, tenint en compte que les negociacions es poden allargar durant anys sense arribar a bon port, potser una retirada a temps és una victòria. Aquesta és l’estratègia que defensen les associacions ecologistes. Des de Friends of the Earth Europe, Paul de Clerk recorda que gran part de les demandes són intraeuropees, és a dir, entre països de la UE, com en el cas del gegant alemany RWE. Per això, insta els socis del club europeu a fer un pacte de no-agressió entre ells. “Així s’estalviarien la majoria de querelles”, assegura De Clerk.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia