Medi ambient

Grup de treball per a Pinya de Roses, a Blanes

L’Ajuntament de Blanes, la Generalitat i els propietaris de la finca de Pinya de Rosa van acordar, dijous, crear un grup de treball per desencallar la situació del paratge, després d’una reunió en què les tres parts van coincidir que, si la situació fa més d’un any ja era crítica, ara encara ha empitjorat més. En la trobada, que l’Ajuntament havia demanat el setembre del 2019, van participar l’alcalde, Àngel Canosa, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, i un representant de l’actual propietari de la finca, una consultoria amb seu a Barcelona. També la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Rosa Aladern.

Actualment, l’estat de degradació de la finca ha arribat a una situació límit. No només per a les espècies vegetals que conformen el jardí tropical, per manca de manteniment, sinó també perquè l’edificació que hi ha, la Masia del Sol, presenta un estat ruïnós. Es tracta d’una casa d’estil noucentista que ara té l’estructura ensorrada, està plena de pintades i s’ha saquejat.

L’alcalde va recordar que s’han perdut gairebé dues dècades sense que s’hagi aconseguit salvaguardar Pinya de Rosa i lamenta que, malgrat que tingui la màxima protecció, en lloc d’haver treballat per preservar-la s’hagin fet tantes passes enrere. També ha conclòsque, en cas que es pugui trobar alguna solució, s’ha de fer de comú acord amb totes les parts implicades o no hi haurà cap possibilitat.Àngel Canosa va avançar que el grup de treball sobre Pinya de Rosa, format pels grups polítics municipals i representants de l’Associació Pinya de Rosa, es reunirà aviat per donar a conèixer la informació de la trobada i mirar de trobar possibles alternatives que aportin solucions a l’actual situació límit.Ara bé, una de les qüestions que va quedar clara en la reunió és que el ventall d’alternatives és francament molt reduït i amb escasses possibilitats. Un dels aspectes a tenir en compte és que l’actual propietari, que va adquirir la finca el 2008, l’ha posat a la venda, i des de la Generalitat s’ha reiterat la impossibilitats de poder afrontar quantitats econòmiques tan elevades.Fa uns dies, l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Rosa Aladern, ja van encapçalar una trobada amb representants de l’Associació Pinya de Rosa, hereva de l’antiga plataforma ciutadana que va impulsar la protecció del paratge. Cal recordar que la plataforma, nascuda a principis d’aquest segle XXI, va ser l’aglutinador del clam social i ciutadà de Blanes en vista de l’amenaça que llavors significava l’intent d’edificació.La mobilització ciutadana impulsada per la plataforma –que va incloure tant manifestacions al carrer com actes culturals i populars– va culminar al 2003 amb l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei que protegia l’espai de Pinya de Rosa amb la figura d’un paratge natural d’interès nacional (PNIN). Des de llavors, l’únic avanç va ser l’any 2014, quan es va constituir el consell rector i es va signar un conveni, dues qüestions que no han tingut continuïtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona