Medi ambient

ANDREU ESCOLÀ

PRESIDENT DE L'ENTITAT ECOLOGISTA GEPEC, QUE ENGUANY CELEBRA EL 25È ANIVERSARI

“Encara hi ha molt poc respecte pel territori”

L'entitat opina que és el desastre mediambiental més important dels últims anys

El GEPEC necessita la implicació de la gent per continuar actuant

La crisi serà positiva
Escolà considera que la crisi serà positiva per al medi ambient perquè pararà moltes obres que s'han anat projectant i sobretot serà beneficiosa per aturar el creixement urbanístic, que creu que és descontrolat: “La crisi, a pesar del mal, és bona per a la natura”, encara que: “Tot això va lligat al creixement demogràfic, i tal com està plantejat el sistema econòmic, tot es basa en el creixement”.

El GEPEC cele­bra enguany el seu 25è ani­ver­sari. El seu pre­si­dent, Andreu Escolà, refle­xi­ona sobre la tra­jectòria de l'enti­tat i fa un repàs del que és i ha estat una asso­ci­ació que va néixer amb l'objec­tiu de defen­sar el medi ambi­ent i que ara, reco­neix, no passa pel seu millor moment.

Com es va crear el GEPEC i amb quin objec­tiu?

El van fun­dar un grup de per­so­nes de Valls i Reus el 1985. L'ori­gen en si evi­dent­ment era la defensa de la natura, els interes­sava molt l'estudi dels ocells, i a poc a poc l'enti­tat va anar crei­xent i ampli­ant mires. El GEPEC ara és un lloc de pas, i això és el que voldríem can­viar. Amb el temps hem per­dut força. El movi­ment està molt ato­mit­zat però cal una impli­cació glo­bal perquè si no passa com a la Terra Alta, al Pri­o­rat o a la Ribera d'Ebre, que no hi ha hagut grups gaire actius i s'hi han implan­tat infra­es­truc­tu­res que no calien. Va pas­sar quel­com simi­lar amb el cas de l'abo­ca­dor de la Conca de Bar­berà, on es van ajun­tar tots els del ter­ri­tori per anar-hi en con­tra.

Què ha fallat? Fa falta més impli­cació?

Pot­ser el que ha fal­tat és crear una base sòlida. Hem tin­gut moments molt més actius, i hem sigut molt bel·lige­rants. Crec que ens ha fal­tat capa­ci­tat de gestió, d'inter­lo­cució. Mai hem estat vin­cu­lats a grans cor­po­ra­ci­ons, o al govern, a ins­ti­tu­ci­ons que ens pogues­sin lli­gar. I això ens ha fet patir més. Ara és un moment baix: som 600 socis i en neces­si­taríem més. Hem de créixer per fer-nos forts i ens hem de pro­fes­si­o­na­lit­zar sense per­dre l'espe­rit crític. Aquesta és la gran difi­cul­tat en la qual ens tro­bem ara. Hem de retor­nar un valor a la natura, perquè estem acos­tu­mats que no en tin­gui. Però ara la impli­cació cada cop és més difícil.

Quins han estat els grans èxits del GEPEC?

Els Mun­ta­nyans i també la sèquia major de Vila-seca. Nosal­tres òbvi­a­ment estem insa­tis­fets amb el que n'ha que­dat, però es va acon­se­guir que es pro­tegís. L'eòlica en canvi és agre­dolça, tot i que ana­ven molins al mig del Mont­sant, a la mola de Coll­de­jou i es va acon­se­guir que això no es fes.

La defensa del medi ambi­ent es manté com a objec­tiu, però es tre­ba­llen àmbits dife­rents...

Ara, des de fora ens veuen com a antieòlics. Hi estem a favor però a prop del con­sum, dins les ciu­tats o als polígons, però es posa l'excusa que hi ha un pro­blema de vent i que costa molts diners. També en volen posar al mar, i nosal­tres diem que al port seria ideal i no a mig camí en rutes d'emi­gració d'ocells. També s'hau­ria de poten­ciar la minieòlica, la de l'auto­con­sum.

Quin balanç fa de la política que se segueix en infra­es­truc­tu­res?

N'hi ha mol­tes de paral·leles. Si vols pro­te­gir el ter­ri­tori, la car­re­tera ha de ser difícil, i no fer-ne invasió. Actu­al­ment no es fan traçats lògics ni rao­na­bles. Diuen que calen mol­tes car­re­te­res perquè si no no som com­pe­ti­tius, però és una con­tra­dicció bes­tial. S'espe­cula amb el ter­ri­tori i al final val més el ter­reny que el valor natu­ral que té.

I de les nucle­ars, què me'n diu?

Estem molt en con­tra del cemen­tiri. No em sem­bla dis­cu­ti­ble. El ter­ri­tori està mal equi­li­brat. Tenim nucle­ars, molins, les pre­ses, on del riu Siu­rana a l'estiu no baixa aigua.

També hi ha les pedre­res...

Al Baix Camp n'hi ha mol­tes i hem de veure com es dei­xen després de les extrac­ci­ons. A més, hi ha molta brutícia a les rie­res. Encara hi ha molt poc res­pecte pel ter­ri­tori, igual que és una llàstima com es tracta la fauna marina o les pla­gues de conills que hi ha en dife­rents comar­ques del ter­ri­tori. Hi ha mol­tes aus rapi­nyai­res que s'elec­tro­cu­ten a les tor­res d'alta tensió perquè van a la recerca de conills. A més, als page­sos els arri­ben tard les indem­nit­za­ci­ons.

Quin és el des­as­tre medi­am­bi­en­tal més impor­tant al ter­ri­tori?

El pla ter­ri­to­rial del Camp, en con­junt: que­den afec­tats els ter­renys pre­ci­sa­ment més fèrtils. I excepte el Delta, tot el que han fet a la costa, que l'han des­tros­sat urbanísti­ca­ment. Pot­ser tenim un pro­blema cul­tu­ral, perquè a Girona, per exem­ple, no és tan fàcil mun­tar un parc eòlic com aquí.

Què es pot fer per impe­dir-ho?

Inten­tem posar al·lega­ci­ons, però és molt com­pli­cat, no és sufi­ci­ent.

Quin és el camí?

Neces­si­tem el suport de la gent amb con­tinuïtat. Si volem arri­bar més alt costa molts diners i no els tenim. És impor­tant la pro­fes­si­o­na­lit­zació i la mobi­lit­zació. A l'Ebre, per exem­ple, la lluita per evi­tar el trans­va­sa­ment va ser trans­ver­sal.

En aquest sen­tit, pen­sen que se'ls escolta poc?

Les admi­nis­tra­ci­ons ens ate­nen, però tot queda aquí. El parc de Pra­des està atu­rat i tinc la sen­sació que tenen les mans lli­ga­des...

Alguna cosa es deu haver fet bé però...

S'ha avançat molt al delta de l'Ebre, per les seves carac­terísti­ques. També als Ports, i després al Gaià. Però s'ha fet fatal a la costa. El Camp de Tar­ra­gona ja no té cap valor perquè no hi ha con­tinuïtat del pai­satge per culpa de les car­re­te­res, trens i altres.

Quin és el ter­ri­tori més verge?
La Terra Alta ho era i per això hi han posat els molins. També està gai­rebé intacta la serra del Mont­sant..



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.