Medi ambient

Medi Ambient

Arqueologia ornitològica

Un llibre recopila tots els ocells que s'han divisat al Parc Natural del Cap de Creus entre el 1950 i el 2000

Moltes espècies singulars s'han perdut o han retrocedit

Els ocells també ser­vei­xen per conèixer l'evo­lució del ter­ri­tori. Així es trans­met en el lli­bre Anu­ari orni­tològic del Parc Natu­ral del Cap de Creus 1950-2000, de Ponç Feliu, edi­tat pel Parc Natu­ral del Cap de Creus del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent, que a través d'una intensa recerca reco­pila totes les obser­va­ci­ons que hi ha docu­men­ta­des durant la segona mei­tat del segle XX. Aquesta tasca, d'autèntica arque­o­lo­gia orni­tològica, ha permès recu­pe­rar lli­bre­tes, cròniques, revis­tes i ano­ta­ci­ons d'uns 140 ornitòlegs, i conèixer quins ocells pobla­ven la zona abans que fos decla­rada parc natu­ral, el 1998. Ponç Feliu explica que ini­ci­al­ment “els obser­va­dors que havien ano­tat els ocells que veien eren sobre­tot estran­gers, de França o d'Angla­terra, que venien aquí de vacan­ces”, i no va ser fins avançats els anys 60 que va can­viar la tendència i l'afició a l'orni­to­lo­gia va començar a arre­lar a Cata­lu­nya. Van aparèixer pio­ners com Jordi Sar­ga­tal, Jenar Fèlix, Fran­cesc Giró, Joan Mora­les, Manel Polls o Sal­va­dor Malu­quer, molts d'ells empor­da­ne­sos. Alguns van par­ti­ci­par en una cam­pa­nya el 1978 en què, inin­ter­rom­pu­da­ment, van estar 31 dies a la punta del Cap de Creus obser­vant ocells en plena època migratòria, i en la qual es van poder con­tem­plar algu­nes espècies que no s'han tor­nat a veure mai més a la zona. Més tard, gent com Deli Saa­ve­dra, Josep Vila­nova i Ber­nat Gar­rigós en van aga­far el relleu.

En tot cas, aquesta infor­mació que s'ha reco­pi­lat té un gran valor biològic, i fan del Cap de Creus el parc natu­ral de Cata­lu­nya amb un major segui­ment històric en el camp de l'orni­to­lo­gia.

Espècies per­du­des i gua­nya­des

L'evo­lució de les espècies durant els cin­quanta anys que es recu­llen al lli­bre també és una mos­tra de com ha can­viat el medi natu­ral del Cap de Creus. La con­versió de mol­tes ter­res de pas­tura i con­reu en superfície fores­tal, així com la urba­nit­zació arran de costa, han pro­vo­cat la des­a­pa­rició de mol­tes espècies, però també l'arri­bada d'altres de noves. Feliu explica per exem­ple que s'han gua­nyat els picots, un ocell típic de bosc i dels Piri­neus “que fa 20 anys era impen­sa­ble tro­bar al cap de Creus”. En el balanç gene­ral, s'ha gua­nyat diver­si­tat, però s'han per­dut espècies sin­gu­lars, típiques d'hàbitats oberts, i que són pre­ci­sa­ment les que més es pro­te­gei­xen actu­al­ment. A més, els ambi­ents aquàtics arran de costa per­me­tien tro­bar cig­nes i ànecs, per exem­ple, a Llançà, un fet que ara és impos­si­ble, perquè aques­tes zones humi­des han estat ocu­pa­des per edi­fi­ca­ci­ons.

Ponç Feliu també des­taca que ara han millo­rat molt els mate­ri­als d'obser­vació i la infor­mació mateixa, i que això també faci­lita detec­tar més espècies, sobre­tot les mari­nes. En aquest àmbit, el Cap de Creus és con­si­de­rat el millor lloc de Cata­lu­nya on divi­sar aus mari­nes. Pre­ci­sa­ment són les que menys han can­viat durant els anys ja que no estan tan con­di­ci­o­na­des per l'entorn antròpic.

En canvi, pel que fa a les aus del lito­ral aques­tes s'han vist molt afec­ta­des, sobre­tot per l'aug­ment de la pesca, ja que les xar­xes s'han endut part de la seva ali­men­tació, si bé la major pro­tecció actual ha permès fins i tot recu­pe­rar-ne de des­a­pa­re­gu­des. Una tendència que ha anat a més.

L'XI Festival dels Ocells de Girona

Després de la jornada d'ahir, avui continuen els actes inscrits en l'11è Festival dels Ocells a Girona organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Des de les 9 del matí fins a les 12 del migdia, tindrà lloc a les ribes del Ter, a Can Salvatella (accés des de Sant Ponç, a l'altura de l'heliport de l'hospital Trueta), l'anellament d'ocells, una activitat tècnica oberta al públic que ofereix el contacte directe amb les aus. Consistent en agafar, col·locar l'anell en qüestió i deixar volar l'ocell, aquesta activitat s'inscriu en els principals objectius d'aquest festival, que són apropar, divulgar i sensibilitzar els ciutadans respecte als ocells i la natura, i més concretament la que té lloc dins la mateixa àrea urbana. El festival va començar ahir amb el cens dels ocells aquàtics hivernants, el recompte de l'ajocador d'esplugabous a Fontajau i la presentació del web www.ecco.cat, un servidor sobre els efectes del canvi climàtic en els ocells de Catalunya, a càrrec de Marc Anton.

j.c.l.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.