la contra

Recs de nova generació

La canalització dels recs de les comunitats de la presa de Colomers i del Molí de Pals, que daten de l'edat mitjana, permetrà un estalvi d'aigua al voltant del 25%

La història dels recs de la presa de Colo­mers i del Molí de Pals es remunta a l'edat mit­jana, quan es va cons­truir la res­closa de Colo­mers per deri­var cabals i fer fun­ci­o­nar els molins fari­ners que hi havia a la zona. Uns 700 anys després, els recs con­ti­nuen igual que ales­ho­res, però han pas­sat de ser­vir per als molins a ser­vir per al rega­diu del Baix Ter i, cal no obli­dar-ho, per abo­car-hi les aigües negres d'alguns muni­ci­pis. Per això una de les recla­ma­ci­ons de les comu­ni­tats de regants dels dos recs ha estat sem­pre moder­nit­zar la infra­es­truc­tura i cana­lit­zar l'aigua. El mateix direc­tor ter­ri­to­rial del DAR, Josep Guix, adme­tia ahir en una visita d'obres que «després de par­lar-ne més de 40 anys, per fi podrem tenir uns recs moderns, del segle XXI». Amb aquesta obra es maten dos par­dals d'un tret: per una banda, es pot estal­viar al vol­tant d'un 25% de l'aigua que cir­cula pel rec –i que es per­dia per eva­po­ració o per fil­tració–; i per l'altra, es gua­nya pre­cisió en la dis­tri­bució i gestió de l'aigua des del rec cap a les artèries secundàries i els camps de con­reu.

La cana­lit­zació dels dos recs hau­ria d'estar ja a punt per a la cam­pa­nya de reg de l'any que ve. El desem­bre van començar les obres del rec del Molí de Pals, en què es cana­lit­za­ran uns 10 quilòmetres de rec que porta aigua a gai­rebé 3.000 hectàrees de rega­diu. Les del rec de la presa de Colo­mers, també cone­gut com a rec de Sent­me­nat, que rega una quan­ti­tat sem­blant d'hectàrees, superen els 10 quilòmetres. Pre­ci­sa­ment ahir es va fer una visita a les obres d'aquest rec. El pre­si­dent de la comu­ni­tat de regants de la presa de Colo­mers, Jordi Aulet, va recor­dar que el ter­ri­tori neces­sita com­pen­sa­ci­ons pel trans­va­sa­ment del Ter, i va indi­car que pròxima­ment també s'hau­ran de cana­lit­zar els recs secun­da­ris. Men­tres­tant, el direc­tor de l'obra, Daniel Pas­tor, de l'empresa pública esta­tal Seiasa del Nor­deste, des­ta­cava que la cano­nada anirà fins a més de 3 metres sota terra, i que això per­metrà llau­rar-hi a sobre. A més, se sor­pre­nia que fins ara no han tro­bat aigua sub­terrània que difi­culti l'obra, un fet que es jus­ti­fica per l'acu­mu­lació de llot que durant segles pot haver imper­me­a­bi­lit­zat el fons del canal.

Però també hi ha qui no veu bé aques­tes cana­lit­za­ci­ons, sobre­tot enti­tats eco­lo­gis­tes, ja que al vol­tant del rec s'ha gene­rat una bio­di­ver­si­tat i, a més, es tracta d'un patri­moni històric i antro­pològic. Tot i la cana­lit­zació, però, es man­tindrà un cabal mínim en els recs en superfície, pre­ci­sa­ment per aquests cri­te­ris. Fins i tot s'està estu­di­ant con­ver­tir-los en un pas­seig ciclo­turístic, i recu­pe­rar patri­moni com ara els molins. O sigui, donar valor a una obra que fa 700 anys que fun­ci­ona, i que segur que atrau­ria veïns i també turisme rural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.