«Sense la Muga i el Fluvià no s'hauria transvasat el Ter»

–«És una apro­xi­mació, des d'un punt de vista històric i geogràfic, a la cons­trucció de grans obres hidràuli­ques. Pen­sem que la cons­trucció de Sau, Sus­queda i Boa­de­lla és el punt d'arren­cada, però hi ha uns ante­ce­dents de més d'un segle, i que són des­co­ne­guts perquè molts no es van desen­vo­lu­par.»

–«Ens podem remun­tar a l'edat mit­jana, de peti­tes res­clo­ses d'on arren­ca­ven recs per aten­dre diver­sos molins, i que també s'apro­fi­ta­ven per a rega­diu. Això es va man­te­nir molts anys, però quan la tec­no­lo­gia ho va per­me­tre, al llarg del segle XIX, van començar a arri­bar els pri­mers grans pro­jec­tes, que ini­ci­al­ment no van tenir èxit.»

–«No. Des de la segona mei­tat del segle XIX, i durant bona part del segle XX, les obres que es pro­po­sen és per al rega­diu, i l'abas­ta­ment humà és com­ple­men­tari. El rega­diu es veia com un mitjà que havia de solu­ci­o­nar bona part dels pro­ble­mes del món agrari, i més en un moment en què les con­di­ci­ons ali­mentàries eren insu­fi­ci­ents.»

–«Del segle XVI, que es va fer un pri­mer tre­ball per por­tar aigua del Ter cap a Bar­ce­lona, i quan va millo­rar la tècnica ja es van pre­sen­tar els pri­mers pro­jec­tes més o menys fona­men­tats, a la segona mei­tat del segle XIX, que es van anar repar­tint al llarg dels anys. Els anys trenta la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana ja ho plan­te­java, i la línia estava molt ori­en­tada cap aquí. Quan es plan­teja el trans­va­sa­ment del Ter els anys cin­quanta, no és cap altra cosa que donar con­tinuïtat a les pro­pos­tes ante­ri­ors.»

–«Segu­ra­ment, sense Muga ni Fluvià no hi hau­ria trans­va­sa­ment del Ter, perquè les seves aigües es van con­si­de­rar com una con­tra­par­tida, amb un seguit d'obres com­ple­mentàries i ampli­ant rega­dius. Es van pre­veure un pantà a la Muga i un al Fluvià, i fins i tot petits pan­tans al riu Bru­gent, a Amer, i el Llémena, a Gines­tar.»

–«En el cas del Fluvià s'havia de fer al terme d'Espo­nellà, i es va cal­cu­lar una cota per no inun­dar Besalú, que seria on començaria el pantà. Així només s'inun­da­ven un seguit de masos, a la zona de Dos­quers, i també el nucli de Fares. També es va fer un pro­jecte a Crespià, que es va plan­te­jar durant anys però que es va des­car­tar en els anys qua­ranta. L'obra havia de ser­vir per fer els grans rega­dius de la plana de l'Alt Empordà, però es va aban­do­nar per qüesti­ons de tipus geològic, quan fins i tot el 1935 ja havien començat les pri­me­res obres.»

–«En part, perquè es tro­ben can­vis que ningú hi comp­tava. En el Fluvià, el 1944 es va aban­do­nar un pro­jecte a Crespià per motius geològics, i això va coin­ci­dir amb unes grans inun­da­ci­ons de la Muga. Això va decan­tar la balança a favor de la Muga, i perquè no hi havia solu­ci­ons via­bles al Fluvià.»

–«Hi ha una gran con­tinuïtat d'estu­dis. La conca del Fluvià és supe­rior, amb superfície i cabals, a la de la Muga. Sem­pre hi ha hagut pro­pos­tes a tots els rius de deri­var els cabals, i tot el sis­tema ha bas­cu­lat sem­pre una mica cap al sud. Amb el trans­va­sa­ment del Ter es va fer que no es renunciés a tenir una gran obra hidràulica al Fluvià, i va acce­le­rar molts pro­jec­tes, però per diver­ses cir­cumstàncies es van deses­ti­mar.»

–«Ara estem en una època en què s'han introduït nous ele­ments de dis­cussió en la gestió hídrica, que con­di­ci­o­nen el debat, com ara l'estalvi, els temes ambi­en­tals, els avenços tec­nològics... Això sense per­dre de vista la per­cepció, jus­ti­fi­cada, que s'està sobre­ex­plo­tant el Ter. Tot ple­gat obliga a replan­te­jar deter­mi­nats postu­lats i bus­car noves solu­ci­ons, i tenint en compte que aques­tes obres arri­ben en l'època del des­ar­ro­llismo, i ara el model de desen­vo­lu­pa­ment ha can­viat, i no podem veure aques­tes obres igual que fa 50 anys.»