Tecnologia del Japó per a l'arròs de Pals

Dues hectàrees de terreny del productor arrosser Albert Grassot de Pals tenen, des d'aquest 2013, la certificació de producte ecològic. El procés d'obtenció es va iniciar el 2011 i culmina aquest any amb la primera sembra validada pel Consell Català de la Producció Agrària (CCPAE). Aquesta primera collita ecològica brota en unes finques aïllades de la resta per una quarantena de metres de motes i rieres. Actualment, de tota la producció arrossera catalana, la producció, l'ecològica no arriba a l'u per cent, segons explica Grassot. “Fins ara estava cenyida només a la zona del Delta, Sevilla i Osca. Aquí, som els primers.”

La clau de la producció natural és la retirada d'herbes invasores, l'herbatge, vegetació descontrolada que dificulta el creixement de l'arròs. En extensions àmplies, ara és impossible (perquè és inviable econòmicament) de fer-lo a mà, tal com s'havia fet sempre. L'adquisició d'una màquina de tecnologia japonesa, comprada per Grassot a través d'internet, s'intueix com la clau de l'èxit d'aquesta experiència. “El control de la mala herba era el que ens feia més por. Amb la tècnica del trasplantat és viable totalment”, assegura Grassot. L'objectiu del trasplantament és endarrerir al màxim el creixement de l'herba invasora i donar temps a l'arròs perquè agafi força i arribi a ofegar-la parcialment. “És un tema de competència, de sòl, d'espai”, apunta.

Allò que semblava impossible
fa uns anys era mecanitzar el trasplantament de l'arròs. En el centre de la solució hi ha la màquina nova que estalvia mà d'obra. “Ens permet que dos homes facin la feina almenys de dotze”, calcula Grassot. L'enginy nipó té la peculiaritat que sembra l'arròs com si fos blat de moro, amb la distància de planta a planta gairebé mil·limètricament equidistant. En aquest ordre es basa el segon avantatge de la màquina: la possibilitat de fer el segon herbatge de manera mecanitzada; una qualitat que la fa útil fins i tot per a la producció convencional.

Les dues hectàrees sembrades aquest any són certificades, malgrat que encara mantenen el caràcter experimental. “Volem veure si podem estendre la nostra producció cap a aquesta línia ecològica.” Actualment, la marca Estany de Pals té 40 hectàrees de les 2.000 que se sembren anualment a Pals i a la zona d'influència, on conreen arròs fins a 23 productors.

Durant els últims anys, Grassot, un apassionat de la seva feina, ha experimentat per obtenir l'herbejat més efectiu: “Ho hem intentat replantant el tac en sec, fent-ho a mà i mirant d'ofegar l'herba. El més productiu ha estat la tecnologia del trasplantament a màquina amb el camp inundat.” El planter es fa néixer en hivernacle i permet també avançar el cultiu respecte a la producció convencional.

La producció ecològica comença amb el creixement en planter de l'arròs, que posteriorment es trasplanta mecànicament i s'enriqueix amb adob orgànic, i es manté un control –també mecànic– de l'herba invasora. No s'afegeix, doncs, al cultiu ni fungicida (l'esponjament de les plantes rebaixa la necessitat d'aplicar-ne), ni adob químic, ni herbicida. “Som conscients que hi haurà minva de la producció, però qualitativament guanyarem moltíssim”, assegura el pagès. El gran avantatge del trasplantament és poder escollir el nombre de plantes per metre quadrat. “L'arròs és com la ceba: li agrada ser trasplantat. S'enforteix.” Una nova via de negoci oberta a partir de l'experimentació.