Municipal
Encarrilen a Sant Feliu les 600 places de pàrquing a la Corxera
El govern guixolenc vol encarregar el projecte i adjudicar la concessió perquè les obres comencin abans de final de mandat
Costarà uns 10 milions i la construcció s’allargarà dotze mesos
El projecte d’un pàrquing central ha de tancar dues dècades de debat
El govern de Sant Feliu de Guíxols (Tots per Sant Feliu, ERC i el PSC) va presentar ahir l’avantprojecte constructiu de l’aparcament semisubterrani a la Corxera, que, amb una previsió de 600 places i una inversió que oscil·larà entre 9 i 10 milions d’euros, esdevindrà la principal obra impulsada al municipi a redós i amb permís del Museu Thyssen. L’alcalde, Carles Motas, va anunciar ahir que volen deixar encarrilat el planejament de la infraestructura aquest any, amb el concurs per a la redacció del projecte arquitectònic convocat a l’abril i, posteriorment, un cop elaborat el document tècnic, la convocatòria d’un segon concurs per a la concessió de la instal·lació i la resta de la zona blava.
La intenció és tenir tancat aquest segon procés a finals d’any per començar a excavar a inicis de l’any vinent. Motas destaca que han decidit dividir la tramitació entre la part més arquitectònica i la jurídica del plec de condicions per a l’explotació per guanyar temps, per bé que els dos expedients seguiran un curs paral·lel i amb diàleg entre els seus responsables.
L’aparcament tindrà quatre nivells: dos de subterranis, entre el teatre municipal, la carretera de Tossa i el carrer Enamorats; un de semisubterrani, i el superior, amb una coberta amb pèrgoles, arbrat i enjardinament que en condicions de baixa demanda d’aparcament es podria utilitzar com a plaça pública per a la celebració d’activitats.
Fi del debat
L’operació urbanística pretén guanyar aparcament just a tocar del monestir, on planegen en paral·lel la construcció del Museu Thyssen i el teatre municipal i en una de les portes d’accés a la zona comercial del centre, a 200 metres del passeig marítim i la platja. Per la seva capacitat, ha de resoldre el dèficit d’aparcament al centre urbà –amb un increment net de 400 places netes respecte a la precària esplanada actual–, però l’emplaçament divideix bona part dels comerciants i topa amb l’oposició dels grups municipals del PDeCAT i Mes, partidaris d’un aparcament en primera línia del front marítim que per la seva complicació –el nivell freàtic per la proximitat al mar i l’impacte directe sobre el passeig– ha donat lloc a un debat apassionat i fins i tot amb episodis virulents en les darreres dues dècades.
Finalment, però, es van imposar les tesis d’ERC, partidària de pacificar el trànsit de vehicles a la façana litoral, per formar govern. I Motas ahir asseverava que la tramitació serà “irreversible” l’any vinent, quan estan previstes les futures eleccions locals i l’executiu espera tenir adjudicades obres, concessió i màquines treballant-hi.
Diversitat d’usos
L’aparcament també ha de servir per relligar un àmbit de màxima centralitat, on es millorarà la connexió amb la carretera de Tossa –ara amb un desnivell barrat per un mur i sense una de les voreres– i solucionar la inundabilitat del pavelló esportiu situat a l’altre extrem. Pel que fa a les obres, preocupen els nivells freàtics subterranis de la riera del Monestir i la necessitat de desviar serveis però asseguren que hi ha diverses empreses interessades a assumir el projecte. Respecte a la demanda, entre les opcions en estudi hi ha comercialitzar algunes places per a usuaris habituals o, fins i tot, emmagatzemar-hi embarcacions a l’hivern.
LES XIFRES
Sessions d’informació ciutadana
Una de les demandes que els grups de l’oposició, i principalment Guíxols des del Carrer, han fet respecte a la tramitació se centraven en la participació ciutadana per acabar de definir el projecte. Finalment, tot i que les característiques de l’aparcament estan força definides, Motas va anunciar ahir que entre mitjan febrer i inicis de març celebraran quatre reunions informatives per presentar els detalls de l’aparcament i recollir idees i aportacions per ser incorporades en el projecte definitiu.
Entre els col·lectius que hi tindran veu, a banda dels veïns, citaran comerciants, representants d’entitats i dels altres grups polítics. L’objectiu és polir detalls sobre l’accessibilitat –ubicació de les entrades i sortides i connectivitat amb la trama urbana–, la imatge definitiva i les activitats, o bé la fórmula d’explotació. En aquest sentit, per exemple, han d’estudiar les fórmules per bonificar l’ús dels residents al municipi –amb fraccions gratuïtes o descomptes– i dels clients d’establiments comercials.
