“ El vandalisme creix per la sensació d’impunitat ”

És tot allò que genera incomoditat als clients des del punt de vista de seguretat percebuda. Són conceptes molt amplis que tenen a veure amb comportaments de manca de respecte per a les persones i amb les normes d’ús del ferrocarril. Després hi ha els comportaments que generen costos econòmics perquè malmeten el bé públic.

Sí, són els que generen un cost més important. Són grups organitzats per delinquir i degra- dar el servei ferroviari. En els últims mesos ens hem adonat que van associats a comportaments violents contra les persones que intenten que això no passi, ja siguin empleats o viatgers.

Hi ha una sensació d’impunitat d’aquests grups. Temps enrere es considerava que fer un grafit era embrutar un tren, i per tant netejant-lo n’hi havia prou, però els costos van molt més enllà pel que comporta la immobilització d’un tren amb persones a dins, fer malbé instal·lacions de seguretat, inutilitzar càmeres del circuit tancat de televisió per evitar que es puguin reconèixer les persones, ja no diguem quan trenquen panys o algun vidre. Volem posar l’èmfasi que encara que fossin pocs costos, és una utilització llastimosa dels diners. És com llençar els diners.

En aquests casos, no. L’última reforma del Codi Penal va rebaixar la gravetat d’aquest tipus de fets, i els considera un deslluïment, quan abans eren un dany. S’ha fet un pas enrere en la normativa. Creiem que cal parlar d’això per fer arribar a l’àmbit legislatiu la necessitat de reforçar aquest tipus de protecció.

En els darrers temps s’han vist algunes sentències exemplaritzants però els equips policials tenen moltes dificultats a l’hora de demostrar que una persona concreta que ha estat enxampada forma part d’una banda organitzada, perquè fan servir totes les fases prèvies d’investigació, de robatori de vegades de plànols d’informació sensible, de preparació i perpetració de l’atac, normalment amb violència, i l’última fase, que és l’explotació de l’èxit, que és penjar fotos i vídeos a les xarxes socials.

És clar, aquí hi ha tota una feina policial, però moltes vegades el jutge no veu prou suport en la llei o és més procliu a pensar que es tracta d’una bretolada o d’un tema sense gaire importància.

Sí. A més, molts són grups multinacionals que actuen en diferents ciutats i tenen una mobilitat molt alta. A Barcelona i a Madrid s’han detingut grups amb integrants de tres o quatre països diferents d’Europa que s’havien organitzat per venir un cap de setmana aquí i participar en una acció planificada. Es mouen bàsicament amb una voluntat d’alimentar el seu ego i les seves descàrregues d’adrenalina a costa de l’erari públic i del servei essencial.

Tenim com a missió principal intercanviar informació. Analitzem els indicadors de cadascuna de les incidències, compartim problemes i compartim solucions. En segon lloc, fem manuals dels costos de retira- da dels grafits, i quan anem davant d’un jutge a defensar la posició de l’empresa de mobilitat, informem el jutge dels costos reals, i els calculem de manera homogènia. Recollim les incidències del nostre dia a dia i intentem fer de caixa de ressonància d’aquest fenomen que genera costos que ens podríem estalviar.