Ripollès i Garrotxa: 25 anys de cara gràcies a Collabós
Els túnels del Capsacosta, inaugurats el 1994, van ser la infraestructura més important fins al moment a les dues comarques
És la connexió ràpida del Pirineu i les altres comarques gironines
-
A l’esquerra, la boca garrotxina del túnel de Collabós . A la dreta, l’antiga carretera del Capsacosta, al seu pas per Sant Salvador, i Jordi Pujol, en la inauguració del túnel J.C. / N.S. -
A l’esquerra, la boca garrotxina del túnel de Collabós . A la dreta, l’antiga carretera del Capsacosta, al seu pas per Sant Salvador, i Jordi Pujol, en la inauguració del túnel J.C. / N.S. -
A l’esquerra, la boca garrotxina del túnel de Collabós . A la dreta, l’antiga carretera del Capsacosta, al seu pas per Sant Salvador, i Jordi Pujol, en la inauguració del túnel J.C. / N.S.
El 15 d’octubre del 1994 es va obrir a la circulació el túnel de Collabós, de quasi dos quilòmetres, el més llarg del sistema de túnels del Capsacosta, després que al migdia el president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’inaugurés. Per entendre la importància d’aquesta connexió artificial de la Vall de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses cal tenir en compte que l’accés més directe dels ripollesos amb la resta de comarques gironines era fins aquell moment a través de les carreteres del Capsacosta i de Santigosa, totes dues estretes i amb molts de revolts i desnivells, que a l’hivern les feien molt perilloses, o bé per l’antiga N-260 entre Ripoll i Olot, més ampla, però també molt sinuosa.
Per tant, la connexió per Collabós es va convertir, tal com ha quedat demostrat durant els 25 anys que ara compleix aquesta infraestructura, en estratègica. I no només per a la Garrotxa i el Ripollès, sinó per a la interconnexió raonable, en termes de seguretat viària i de temps, del Pirineu gironí amb la resta de comarques de la demarcació.
Això no obstant, cal remarcar que l’eix dels túnels del Capsacosta tenia encara més sentit si l’Estat espanyol construïa –cosa que no ha fet– el nou enllaç entre Ribes de Freser i Alp que havia d’incloure el famós túnel de Toses per evitar el coll d’ampolla de la Collada. I és que amb el túnel de Toses fet i els del Capsacosta, el trajecte entre Puigcerdà i Girona es podria fer en molt menys temps que les dues hores i tres quarts actuals, i més si l’Estat espanyol complís un altre dels seus compromisos i construís les variants nord d’Olot, i sobretot les de Sant Joan de les Abadesses, la nord de Ripoll i la de Ribes de Freser. Amb totes aquestes infraestructures i amb les construïdes els últims anys, es completaria la interconnexió de les comarques gironines de muntanya, interna i externa.
La connexió de la Garrotxa i el Ripollès va ser la inversió en obra pública més important feta fins aleshores en aquestes comarques, amb un total de 31,8 milions d’euros (5.300 milions de pessetes). L’empresa Dragados, concessionària de l’obra, va crear un nou traçat de 7,8 quilòmetres i va construir quatre túnels, els més important dels quals va ser el de Collabós, de 1.810 metres, al costat del qual, l’any 2008, es va construir la galeria d’evacuació per a casos d’emergència amb sis passallissos de connexió amb el túnel principal.
Així mateix, a l’obra original es van construir els túnels del Torrent Mitjà de 242 metres, el de Mestre Esteve, de 230 metres i un fals túnel, el de la calçada romana, de 90 metres. Dragados va iniciar l’obra l’any 1992, el gener del 1994 es va fer la calada i el 15 d’octubre es va inaugurar.
LES XIFRES
La batalla dialèctica pel nom del túnel
El túnel que uneix les dues comarques es va anomenar Capsacosta. La Unió de Botiguers de Sant Joan de les Abadesses, però, va obrir un encès debat apostant pel nom actual de Collabós.
No tothom va sortir-ne beneficat
Hi va haver negocis de restauració amb accés des de l’antiga carretera del Capsacosta i de l’antiga N-260 entre Olot i Ripoll. Qui més va partir aquesta situació va ser el poble de Vallfogona.
Jordi Pujol vol la implicació del territori
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va demanar a la societat civil que ho aprofités per tirar el país endavant. El comerç i els serveis turístics van ser els que van veure-hi un benefici més clar.
Beneficis col·laterals de les obres
Durant la perforació del túnel es va trobar una deu que permet subministrar aigua al 90% de llars del municipi. També es van trobar i restaurar trams de la via romana del Capsacosta.
El vessant econòmic, el més destacat
La presidenta del Consell de la Garrotxa, Isabel Brussosa, i el del Ripollès, Eudald Casadesús, coetanis de la inauguració, van destacar les oportunitats que oferia la nova ruta en l’aspecte econòmic.
