El pont que no estava fet

Només cinc-cents metres sepa­ren els nuclis urbans de Sant Jaume d'Enveja i Del­te­bre, però són cinc-cents metres d'aigües ver­do­ses i sali­nit­za­des que només es poden tras­pas­sar, si no et vols banyar, amb trans­bor­da­dor. La mítica i romàntica imatge de les tres bar­cas­ses que històrica­ment han unit els dos pobles sepa­rats però també ager­ma­nats pel riu està a punt de des­a­parèixer del mapa del Delta arran de la cons­trucció del nou pont entre Sant Jaume i Del­te­bre, una obra com­plexa i en exe­cució. En la vida actual de pres­ses i angúnies el roman­ti­cisme no hi té cabuda i poden ser molt fei­xucs els minuts d'espera perquè el trans­bor­da­dor arribe a la nos­tra riba i ens car­re­gue a la seua pla­ta­forma per cre­uar el riu, per més que men­tre el cre­uem ens dei­xem cap­ti­var per la ver­dor del pai­satge i la brisa marina que arriba de la desem­bo­ca­dura, tan pro­pera. De fet, jo era dels que pen­sa­ven que és una llàstima que aca­ben des­a­pa­rei­xent pràcti­ca­ment últims trans­bor­da­dors de l'Ebre –encara ens que­darà el de Mira­vet– fins que dimarts la minis­tra de Medi Ambi­ent, Rural i Marí, Elena Espi­nosa, va fer la seua pri­mera visita ofi­cial al Delta per inau­gu­rar els pas­se­jos flu­vi­als de Del­te­bre i Sant Jaume. Alguns peri­o­dis­tes des­pis­tats entre els quals m'incloc van pen­sar que podrien cobrir les dues inau­gu­ra­ci­ons, pri­mer la de Del­te­bre i després cre­uar el riu i cobrir la de Sant Jaume. Gran error, pri­mer perquè el que real­ment interes­sava era el que la minis­tra –l'atenció a la premsa era a la part de Sant Jaume– pogués dir del pro­jecte de des­con­ta­mi­nació de Flix o del cabal ambi­en­tal de l'Ebre, i segon perquè tot i que ens vam avançar a la comi­tiva ins­ti­tu­ci­o­nal per pujar al trans­bor­da­dor i cre­uar pri­mer el riu, ens vam tro­bar que la poli­cia local de Del­te­bre i els Mos­sos d'Esqua­dra tenien ordres de no dei­xar pujar ningú al trans­bor­da­dor Gar­riga fins que no hagués pas­sat la minis­tra, ens van fer apar­car els cot­xes allí on poguéssem, i fins i tot ens van posar impe­di­ments per pujar a peu, una opció d'altra banda invi­a­ble perquè de l'embar­ca­dor al pas­seig flu­vial hi havia més de mitja hora de camí a peu. Com sem­pre, la rigi­desa extrema dels Mos­sos a l'hora d'aca­tar les ordres va com­pli­car el pano­rama, una rigi­desa que es va aca­bar quan va arri­bar la comi­tiva de la minis­tra i algú els va dir que ens dei­xes­sen pujar. Al final, es va impo­sar el sen­tit comú, i la fur­go­neta de Tele­visió Espa­nyola va car­re­gar tots els que ens havíem que­dat pen­jats. Però va ser pels pèls, perquè al trans­bor­da­dor Gar­riga mai no hi havien pujat tants cot­xes junts.

Tot això no hau­ria pas­sat si el pont hagués estat cons­truït, vaig pen­sar men­tre cre­uava el riu mirant de reüll les obres inci­pi­ents del nou pont, un pro­jecte que es va adju­di­car per 17,1 mili­ons d'euros a l'empresa FCC. Fins ara s'han cen­tra­lit­zat els tre­balls a la marge de Del­te­bre i actu­al­ment es tre­ba­lla en les dues pilas­tres –una fora i l'altra dins del riu– d'aquesta part. «Al setem­bre ja es podrà veure l'estruc­tura metàl·lica de la banda de Del­te­bre», va expli­car ahir Diego Cobo, engi­nyer de l'obra, que va pre­ci­sar que després es farà el mateix procés al marge de Sant Jaume. Les pre­vi­si­ons són que entre la pri­ma­vera i l'estiu de l'any que ve aquest pont ja estiga cons­truït i que anar de Sant Jaume a Del­te­bre a par­tir de les deu de la nit o durant la visita d'un minis­tre ja no siga mai més una missió impos­si­ble.