Infraestructures

Nous finançaments per solucionar el debat de l'aigua

Les tarifes proposades per l'ACA per a la portada d'aigua a 30 pobles desfermen l'enfrontament territorial

Buscaran el suport de les diputacions per acostar els trams i exigeixen més compromís a la Generalitat

Els municipis de l'Urgell, la Segarra, la Conca de Barberà i l'Anoia, que volen rebre aigua del canal Segarra-Garrigues, acudiran a les diputacions de Tarragona i Lleida a la recerca de finançament per al projecte, que ha d'abastir trenta municipis. També reclamen més implicació econòmica de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

El projecte es remunta a fa més d'una dècada i, en origen, pretenia solucionar els greus problemes d'abastiment d'aigua potable dels municipis del nord de la Conca de Barberà. La construcció del Segarra-Garrigues va ser vista com l'ocasió de solucionar, definitivament, el problema. Tàrrega, Cervera i Guissona reben aigua del canal d'Urgell, però amb el projecte es connectarien al Segarra-Garrigues. “És una garantia de subministrament i cobriríem futurs creixements”, afirma l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló.

El projecte té un cost de 18 milions, i l'any passat l'empresa estatal Acuaes va comprometre's a avançar-ne el finançament. Això sí, els municipis hauran de tornar els diners durant els propers 50 anys. L'ACA sols s'ha compromès a posar-hi, a fons perdut, dos milions, malgrat que legalment és la responsable, i no els municipis, de les inversions d'aigua en altura. L'ACA també ha proposat als municipis tres tarifes, variables en funció de l'altitud i, per tant, del cost afegit de bombejar-la. El més car, 0,94 cèntims, correspondria precisament als municipis més petits, sense dotació del canal d'Urgell i amb greus problemes de subministraments i contaminació dels aqüífers. El més barat (0,64), a la plana. El preu mitjà seria de 0,74 cèntims. Tàrrega, que tindria el 34% de la dotació prevista i el preu més barat, està en desacord amb el fet d'assumir un únic preu per a tothom i pagar així pels municipis més petits. “Estem disposats a repartir el preu de l'obra, però no el de la gestió, que és per sempre”, diu Perelló. A la Segarra no ho veuen igual.

El president del Consell Comarcal de la Segarra i alcalde de Guissona, Xavier Casoliva, manifesta: “Els darrers anys, a la Segarra hem invertit en 250 quilòmetres de canonades, una obra que hauria d'haver fet l'ACA. I ara no ho repercutirem en el preu. Aquesta és també una infraestructura d'estat. Cal ser solidaris i establir un sol preu per a tothom.” L'alcalde de Cervera, Ramon Royes, considera que “cal visió de país”: “O un preu únic o acostar els tres trams de tarifa. I em sembla d'un egoisme extrem dir a aquests pobles que s'ho facin ells.”

Dilluns, l'ACA i els alcaldes s'han tornat a reunir. Els municipis reclamen a la Generalitat que “lideri” el projecte, tot posant-hi més diners. “A la Costa Brava l'ACA va posar-hi el 50% del cost”, diu Casoliva. També acudiran a les diputacions. Amb més finançament públic, els tres preus podrien ser menys desiguals i possibilitar que el projecte tirés endavant amb l'imprescindible acord de Tàrrega.

“S'ha de garantir que no marxin les granges o el projecte serà inviable”

Amb diferència, les granges són el primer consumidor d'aigua de la Segarra. L'any passat, la Corporació Alimentària de Guissona va sol·licitar connexió directa al canal Segarra-Garrigues. Aquesta aigua no estarà potabilitzada i pel fet de ser per a usos industrials és també més barata, sobre 0,35 cts/m³. Les obres ja estan en marxa i s'espera que l'empresa rebi l'aigua a finals d'enguany.

Si l'exemple de la corporació de Guissona és seguit per la resta d'explotacions ramaderes i es connecten directament al canal, deixant així de rebre aigua potable a través de les xarxes municipals, el cost de tot el projecte es dispararia enormement. Descomptant el consum ramader, les tarifes proposades per l'ACA serien paper mullat, ja que el cost s'hauria de repartir molts menys clients.

L'alcalde de Cervera, Ramon Royes, ja ha demanat a la Generalitat que “garanteixi que les granges no es podran connectar directament al Segarra-Garrigues, perquè si marxen el projecte serà inviable”. I hi afegeix: “En deu anys, sense aigua, aquests municipis quedaran despoblats.” Rosa M. Perelló, alcaldessa de Tàrrega, afirma: “Es comprèn l'interès de les granges, però com menys metres cúbics el cost de l'obra es manté
igual”.

Previsiblement i si s'autoritza a través d'una normativa, el greuge comparatiu dels ramaders respecte a l'autorització efectuada a la Corporació de Guissona està servit. “L'aigua és una necessitat i la gestió ha de ser pública. No entenc per què tots paguem una infraestructura amb la qual després es fa negoci”, apunta Royes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona