Infraestructures i serveis

Les funeràries tripliquen serveis amb el coronavirus

A les comarques de muntanya, però, l’increment ha estat menor, del doble o inclús menys

La previsió, l’organització i la complicitat d’hospitals ha evitat el col·lapse

El nombre d’incineracions s’ha incrementat notablement

Els serveis funeraris de les comarques gironines han triplicat el nombre d’enterraments a causa de la pandèmia de la Covid-19, però, tot i això, no estan en una situació de col·lapse. Sí que hi ha una tensió per la sobrecàrrega que comporten aquestes xifres, tot i que la bona gestió duta a terme pels hospitals gironins i la previsió amb què han actuat les empreses funeràries han contribuït que no hi hagi hagut un bloqueig. Tot i els brots verds que s’anuncien, els responsables d’aquest tipus d’empreses auguren una llarga temporada de serveis per sobre de la mitjana habitual.

El delegat a Catalunya del grup Mémora, Xavier Poch, ha remarcat que estan gestionant aquesta situació complicada gràcies a l’esforç de l’equip humà del grup i a una bona previsió. Mémora gestiona tanatoris, crematoris i cementiris a Girona, Palafrugell, Arbúcies, Banyoles, Blanes, Torroella de Montgrí, Salt, la Cellera de Ter, la Bisbal d’Empordà, Maçanet de la Selva i Sant Hilari Sacalm. Segons ell, han aconseguit implantar un canvi molt potent a l’estructura del servei que ofereixen. Així, doncs, han creat dos equips de treball, per evitar que tots treballin al cent per cent en el mateix moment. Es tracta de vetllar per la salut de l’equip de Mémora i de les seves famílies i, en una vessat pràctica, de poder mantenir actiu el servei funerari. “Som un graó amb una feina essencial. No podem bloquejar un servei essencial en aquests moments”, ha sentenciat. Poch hi ha afegit que, en el cas de Mémora, es van anar preparant unes quantes setmanes abans que la Covid-19 es convertís en pandèmia, sobretot arran de la situació que es veia a Madrid.

En aquest sentit, ha detallat que van començar a restringir les vetlles als difunts, reduir els aforaments de les famílies i dotar-se de material de protecció adequat per als seus treballadors, cosa que no els va ser fàcil d’aconseguir. Xavier Poch ha informat que van fer una potent inversió en aparells de refrigeració de cadàvers, fins a doblar la capacitat que tenien abans de la pandèmia.

A més, cal tenir en compte que el servei s’ha simplificat molt per evitar la propagació del virus, no hi ha vetlla ni cerimònia. I que també s’han implementat sistemes telemàtics per signar documents i fer tràmits.

Ripollès

On els registres són inferiors és a la Garrotxa, on tot i així el nombre de serveis s’ha doblat, i al Ripollès, on l’increment ha estat molt lleu, segons dades d’Altima, que també ofereix serveis a Figueres. En aquest cas, tampoc no hi han notat un increment remarcable. Ha tancat les oficines de Ribes de Freser i Camprodon i només manté personal als tanatoris de Ripoll i Figueres. No ha hagut de redimensionar equipaments.

LES XIFRES

34
tanatoris
hi ha a les comarques gironines, a càrrec de grans grups de serveis funeraris o d’empreses familiars
12
empreses
de serveis funeraris són les que operen a les comarques gironines, una de les quals és municipal
385
cementiris,
la majoria de titularitat municipal, hi ha arreu de les comarques gironines

Es dispara la tendència alcista de les incineracions

El nombre d’incineracions s’ha incrementat notablement arran de la pandèmia i ha passat de ser el trenta per cent sobre el total d’enterraments a superar el cinquanta per cent. Així, s’ha consolidat la tendència a l’alça dels últims anys. A part, les funeràries s’ofereixen a guardar les cendres dels difunts, en els casos en què els familiars que per problemes de confinament o mobilitat no poden anar-les a buscar o no les volen a casa en cas de preveure escampar-les o dipositar-les fora d’un cementiri.

De fet, els serveis funeraris han hagut d’adaptar tots els procediments en els casos de morts per Covid-19. A part que els treballadors han d’utilitzar els equips de protecció personal de màxima seguretat, es tanquen els difunts a dins dels fèretres i no se’ls pot fer cap tipus de condicionament sanitari. És el mateix procediment tant per a les inhumacions com per a les incineracions. Els difunts amb Covid-19 s’enterren o incineren directament. Pels que no han mort pel virus, no hi ha vetlla ni cerimònia, però el difunt el poden veure a l’últim moment els familiars més directes.

Els preus aplicats als serveis funeraris durant aquesta pandèmia també s’han adaptat. Els responsables de les funeràries gironines coincideixen a remarcar que apliquen els preus aprovats el mes de gener d’aquest any, preus que, tot i no ser municipals, sí que són de coneixement públic. A més, insisteixen que, lògicament, només cobren pels serveis prestats, no pel servei complet.

Adaptar el dol pels morts per la pandèmia

L’atenció al dol pels morts de Covid-19 és una de les grans incògnites que genera la pandèmia. El principal problema que afronten els serveis és el fet de trobar-se davant d’una situació desconeguda i nova. Els experts no saben com sortirà aquest dol, tot i que no tenen cap mena de dubte que el resultat serà positiu i que podran donar una atenció òptima als familiars amb morts per Covid-19 que els ho demanin.

En circumstàncies normals, hi ha tota una sèrie de processos que ajuden al dol dels qui han tingut la pèrdua d’una persona estimada. Així, doncs, i segons els experts consultats, hi ha una vetlla que ajuda a un retrobament amb el difunt d’una manera natural, gràcies al servei de naturalització, que permet als familiars i amics veure el difunt sense cara de sofriment. Això és molt important per poder aconseguir encetar d’una manera més social i menys traumàtica els processos de dol.

A més, les cerimònies, religioses o no, ajuden també que hi hagi una acceptació de l’acabament de la vida de la persona que s’estima, ajuda a acceptar el final. Ara, amb els morts per Covid-19, tot aquest procés s’ha perdut. Els familiars i amics no poden vetllar el mort al tanatori, no se celebren cerimònies de comiat i els fèretres o les cendres s’enterren amb la presència dels familiars més directes, màxim dues o tres persones.

Tota aquesta situació aboca a una situació molt dramàtica, en la majoria de casos, a haver d’enterrar un difunt tres setmanes després de no veure’l.

Caldrà, doncs, veure com es vehicula tot aquest dol, especialment en els casos en què el sentiment de pèrdua no estigui ben assumit. El màxim responsable de Mémora a Catalunya, Xavier Poch, apunta que els serveis funeraris hauran de fer un acompanyament en aquest pas, obrint processos de reflexió i trobada, amb cerimònies individuals i commemoratives. La feina està per fer, però la base i l’experiència asseguren l’èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts s’incorpora a l’equip de govern de Cadaqués amb Fem

cadaqués
Més façana per a la plaça Mercat d’Olot
Olot

Més façana per a la plaça Mercat d’Olot

Asfalten una part del camí de terra que va des del nucli de Mont-ras fins a Fitor

mont-ras / forallac

Llum verd al nou pla urbanístic d’Aiguaviva

AIGUAVIVA

L’afectació del peatge de la C-32, a estudi

Mataró

Manifest d’oposició a l’aeròdrom de l’Escala

L’ESCALA
Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

RIUDARENES

Sacsejada perquè el vial Sant Jordi d’Olot torni a ser carrer

Olot

Al ple de Maià, també li tomben la moció antimonàrquica

Maià de Montcal