Els protagonistes del centenari

El 12 de setembre vam dir adéu al centenari de la nostra estimada Costa Brava. Per a molts dels presents va ser un adéu trist i també una gran decepció. Per a molts era el moment de commemorar alguna cosa més que el primer centenari d'un nom o d'una marca. Es volia destacar alguna cosa més que la bellesa i l'encant de la nostra costa gironina. En la ment de molts dels presents hi havia el record d'alguna cosa més.

Tots sabem que el turisme ha estat, sens dubte, un dels fenòmens socioculturals i econòmics més extraordinaris de les últimes dècades. Seria doncs difícil trobar una altra activitat que hagi contribuït més a favor del mutu coneixement dels pobles i de l'intercanvi pacífic de les cultures que el mateix turisme, i poques activitats tenen avui en dia un major valor afegit capaç de generar riquesa i llocs de treball i de més clar futur, si s'encerten les mesures oportunes a prendre.

Però tots sabem que l'anomenat miracle turístic no hauria estat possible sense l'esforç d'aquells homes i dones que en èpoques passades, en moments difícils i en contra d'aquells que ho van veure com una activitat que passaria amb el temps, van creure en el turisme i van sembrar una llavor que va germinar per convertir-se en la primera activitat econòmica no només del país sinó també de la Costa Brava. I és que la majoria de les seves poblacions van passar de petites viles de pescadors amb un futur econòmic incert a centres turístics en creixement, alguns dels quals coneguts arreu del món.

I tots ells, homes i dones, van ser els veritables protagonistes de la nostra Costa Brava. I són ells els que haurien d'haver estat igualment els protagonistes del centenari. Aquells i aquelles que en èpoques difícils es van a atrevir a construir els primers hotels, aquells inoblidables hotels i hostals familiars, els que van obrir també els primers restaurants o aquelles històriques i inoblidables sales de festes, aquells primers agents de viatges que van recórrer sense pausa la nostra propera Europa, on van promocionar la nostra costa. Tots ells, els noms dels quals són encara en la memòria de molts de nosaltres, van ser els veritables protagonistes de la Costa Brava. Un indret preciós on aquelles persones valentes i emprenedores, al llarg de diverses dècades, amb valor, enginy, esforç i simpatia, van trobar el marc ideal per convertir els seus somnis en una autèntica realitat econòmica i social de la qual tots ens sentim orgullosos. Estem convençuts que si no hagués estat així, si no haguessin triomfat aquells pioners, possiblement avui no es parlaria de la nostra Costa Brava, tot i els seus encants i la seva bellesa.

Però tot i així en cap dels actes del centenari i encara menys en el seu tancament s'ha fet menció d'aquests pioners. Amb el poc esforç que suposava retre homenatge, encara que fos testimonial, a alguns dels històrics pioners, es diguin Ensesa, Sabater o Teixidor. No importa a quin d'ells perquè va haver-n'hi molts. Però almenys fer alguna menció, algun record per als històrics i heroics pioners.

Algú ho va recordar en iniciar-se els actes del centenari. Algú va advertir que seria una injustícia no retre homenatge a aquells que foren els autèntics protagonistes de l'èxit i del bon nom de la nostra Costa Brava, els veritables protagonistes del centenari. Per a molts el seu record serà sempre al nostre cor però no hi serà aquesta commemoració, que serà recordada com un acte buit de contingut i que es tanca simplement reclamant la millora d'infraestructures, oblidant altres greus problemes de fons que amenacen el futur del turisme. Problemes com ara l'oblit dels municipis turístics i el seu finançament; la greu i incomprensible, per coneguda i tolerada, economia submergida en el sector dels allotjaments, una greu competència deslleial; la manca d'una conselleria específica de turisme que tingui veu en el Parlament, com exigeixen tots els empresaris, i altres problemes estructurals molt importants.

Amb la commemoració del primer centenari era el moment oportú per a tots de fer un balanç de més de mig segle de lluïdesa turística i prendre mesures per consolidar el seu futur. Però no ha estat així. Haurem de donar la raó una vegada més a aquell que fou ministre de Comerç i Turisme, el senyor Gómez Navarro, quan deia, referint-se a senadors i diputats, que “encara no s'havien adonat de la importància que el turisme tenia per a l'economia del país, i per això no es parlava de turisme en les taules on hauria de parlar-se'n”. Una frase lapidària que encara és vigent avui en dia ja que, a judici de l'empresariat, el turisme segueix sent per als nostres polítics una activitat marginal, encara que sigui la primera activitat econòmica del país. Com algú deia, “com el turisme està relacionat amb l'oci, el descans i la diversió, no és una activitat important de la qual s'hagin de preocupar”.

Aquest és un trist final, però també ho és el fet que les associacions empresarials del turisme continuïn callades oblidant o volent oblidar l'agraïment que haurien d'haver demostrat cap a aquells homes i dones valents i valentes, pioners del turisme. Aquest era el moment oportú per mostrar-los l'agraïment de tots i l'hem deixat passar. Un trist epíleg que ha ferit una gran quantitat d'empresaris i empresàries. Espero i desitjo sincerament que algun dia aquells inoblidables pioners rebin l'homenatge que es mereixen.