La protecció dels grans caladors de la gamba
Les noves portes fan davallar la pesca de la gamba però mantenen una facturació estable, el 2017
La pesca de la gamba va deixar el 2017 a la caixa de la Confraria de Palamós una facturació de 3,6 milions d’euros, amb un increment de quasi un 11%. Al llarg del 2017 es van desembarcar a port 96 tones de gamba, 19 menys que l’any anterior. La compensació entre la davallada del nombre de captures, quant a exemplars, i la facturació estable s’explica per l’esforç en les polítiques sostenibles, que ha comportat que s’hagin pescat 27.000 quilos menys de gamba petita però que per contra les captures de gamba grossa hagin estat de gairebé 4.000 quilos més, com també de gamba extra i mitjana.
Aquesta evolució cal buscar-la en l’aposta per reduir l’impacte en els caladors –vegeu gràfic.
Moments de preocupació
El 2015 un estudi del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va alertar que els sediments dels fons marins on es pescava la gamba no es renovaven. Les dades, segons el president de la confraria, eren preocupants perquè el fang d’aquests caladors “no s’havia renovat des de la segona meitat de la dècada dels anys quaranta del segle passat”. I a causa del pendent d’aquests, quan ho feia els fangs s’esllavissaven cap a més profunditat.
El gener del 2016 el científic del CSIC Pere Puig va situar uns sensors a 1.000 metres de profunditat que mesuraven el nivell de terbolesa de l’aigua i el nivell de sediments en suspensió. Una barca va ser l’encarregada de pescar dues vegades al dia al sector dels estudis amb potes diferents i es van escollir les que tenien menys impacte.
