Urbanisme

Territori

Camps de voreres

La crisi econòmica i l'esclat de la bombolla immobiliària han deixat en diversos municipis paisatges d'antics camps que es van urbanitzar però on no s'ha fet ni una casa

També es dóna el mateix cas en polígons industrials

Una de les imatges que ha deixat la crisi econòmica i l'esclat de la bombolla immobiliària és la d'antics camps que es van urbanitzar, instal·lant-hi els serveis necessaris per construir-hi, però on després no s'ha fet ni una edificació. Són extensions de terreny incorporades a la trama urbana on hi ha carrers asfaltats, voreres, arbrat, preses de llum i fanals, però que fa anys que estan abandonats. Un dels paisatges postcrisi econòmica juntament amb els grans blocs de pisos construïts en ple boom i ara tancats a pany i clau o les promocions d'habitatges que no es van arribar a acabar. També es donen casos en polígons industrials que no arrenquen per la situació econòmica que encara arrosseguem.

Tot i que el sector immobiliari veu brots verds i assegura que creix l'obra nova, en moltes poblacions es continuen veient camps de voreres abandonats on s'havia previst un creixement del parc d'habitatges que va quedar frenat bruscament amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica. A la Catalunya Central, n'hi ha diversos casos a Solsona, Vic i Santa Margarida de Montbui. I fins i tot, en el cas de Calldetenes, l'Ajuntament s'hi ha acabat enganxant els dits.

A Solsona, per exemple, el cas més clar és un sector a tocar del barri de la Cissa, en un extrem del municipi, on s'havien de construir un grup de cases que finalment no es van arribar a fer mai. El resultat és que fa anys que els terrenys estan urbanitzats però no s'hi ha aixecat mai res. L'alcalde del municipi, David Rodríguez, explica que fins i tot es va obrir un debat fa un temps sobre si cal que els fanals estiguin oberts a la nit en un barri on no hi viu ningú.

A Vic tenen diverses zones, com ara el sector de Josep Maria Sert, el sector El Nadal i el sector El Graell. En tots queda molt de sòl lliure per construir. En canvi a Manresa queden pocs espais buits per edificar –la majoria són parts d'alguna promoció que no es va acabar de tirar endavant– mentre que, en canvi, la capital bagenca lidera el rànquing de pisos buits. Diverses fonts d'ajuntaments plantegen que la problemàtica principal és mantenir la zona neta d'herbes i brutícia –el consistori ho requereix al propietari– i en alguns casos aïllats evitar que la zona es converteixi en un lloc on fer botellón.

A Santa Margarida de Montbui la principal zona de creixement prevista a al municipi la passada dècada, el pla parcial La Mercè 2, es va acabar d'urbanitzar ja en plena crisi però per ara només s'hi ha edificat un gran supermercat. En el cas de Montbui, aquesta zona de creixement s'ajunta amb l'ARE prevista i amb la zona industrial.

El cas de la urbanització El Torrental, de Calldetenes, ha acabat portant a l'Ajuntament problemes d'endeutament, ja que la urbanització està aturada judicialment, pendent d'una sentència, però l'Ajuntament ja havia avançat els diners per pagar l'empresa constructora. Ara no pot repercutir-ho als propietaris i no estan ni tan sols acabats els carrers i les voreres. “Hem pagat però no tenim la possibilitat de recuperar aquests diners a través de quotes d'urbanització”, explica l'alcalde, Marc Verdaguer. El batlle explica que tot plegat ha acabat al jutjat perquè “l'Ajuntament anterior volia cobrar de més als propietaris i van interposar una querella criminal”. De tota manera, Verdaguer creu que en la situació s'hi han sumat el tema judicial i la crisi econòmica.

Polígons sense empreses

També hi ha casos de zones urbanitzades per fer-hi polígons industrials que no han acabat d'arrencar. Hi ha casos a Vic, a Castellolí i a Santa Margarida de Montbui, per exemple. En canvi en llocs com Igualada van decidir desenvolupar-hi el parc del cuir i la marroquineria a mesura que es necessiti. I a Solsona no tenen el polígon urbanitzat però ara els hi caldria per la demanda que hi ha.

LES FRASES

La crisi i la qüestió judicial es van unir a El Torrental. Ens ha portat problemes econòmics
Marc Verdaguer
alcalde de calldetenes
En el seu moment es va debatre si mantenir els fanals oberts en un barri sense habitar
David Rodríguez
alcalde de solsona

Creix el nombre de pisos buits

Els bancs i les grans empreses tenen a la Catalunya Central 4.787 pisos buits provinents d'execucions hipotecàries. Les dades del registre d'habitatges buits que la Generalitat va crear l'any passat demostren una tendència a l'alça d'aquest problema. De fet, ha crescut en 220 pisos respecte de fa mig any.

El Bages apareix en aquestes dades com la comarca amb més pisos buits. La meitat dels habitatges tancats de la regió se situen en aquesta comarca en bona part perquè a la capital, Manresa, els bancs tenen prop de 900 pisos sense usar. L'Ajuntament comença a multar.

A la regió central hi ha tretze poblacions amb més d'un centenar d'habitatges buits i divuit més que en tenen entre 50 i 100. N'hi ha una trentena que en tenen entre deu i cinquanta. I una cinquantena més que en tenen menys de deu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona