Municipal
Creix a Cornellà el nombre d’ocupacions il·legals de pisos per rellogar-los
La Guàrdia Urbana ha intervingut enguany en disset casos, una xifra que duplica la de l’any passat
El consistori vol un canvi normatiu per recuperar els pisos
Cornellà ha detectat que l’ocupació il·legal de pisos per posteriorment rellogar-los és una pràctica creixent i amb un alt grau de reincidència.
Així ho demostra el fet que des de principi d’any la Guàrdia Urbana ha intervingut en disset casos, mentre que l’any passat ho va fer en vuit. S’ha duplicat, doncs, el nombre de casos, una pràctica que ha motivat 25 intervencions de la Guàrdia Urbana els últims dos anys. “Es tracta d’una problemàtica creixent”, afirmen fonts municipals.
Arran d’algunes detencions practicades quan els ocupants estaven forçant les portes d’entrada, la Urbana ha detectat que es tracta de reincidents, ja que les disset ocupacions d’enguany han estat perpetrades per només sis persones de les quals tres ja van efectuar ocupacions il·legals l’any passat.
El govern municipal recorda “la impossibilitat de prendre mesures per falta de regulació jurídica”, ja que només es poden detenir els ocupants per danys o robatori en cas que se’ls enxampi forçant l’entrada. Un cop són a dins, només el jutge en pot ordenar el desallotjament després d’un procés judicial que acostuma a durar mesos i fins i tot anys.
Per aquest motiu, el ple del març passat va aprovar una moció –només amb els vots a favor del PSC i Ciutadans–per donar suport a la iniciativa de modificar la normativa per recuperar habitatges ocupats il·legalment que proposen membres del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
El text aprovat assegura que a la ciutat s’està produint una “proliferació d’ocupació d’habitatges per part de grups organitzats amb una finalitat extorsionadora econòmica i especulativa”. Aquesta pràctica provoca conflictes de convivència a les comunitats de veïns i genera alarma social, i la majoria del ple municipal considera que es podria pal·liar amb la modificació de la llei 1/2000 d’enjudiciament civil que permeti desallotjar de manera immediata l’habitatge ocupat i la recuperació ràpida pel seu propietari. Aquest propietari es refereix tant a persones físiques com a entitats socials i administracions que disposin d’un parc d’habitatge social.
