La plaça Lesseps es va consolidant com a espai veïnal tot i l'amenaça de l'incivisme

Un any després de la inauguració, l'encesa polèmica que va generar el disseny de l'espai s'ha anat atenuant i desdibuixant

La diferència és abis­mal. I no només perquè on abans hi havia un eixam de car­rers i cot­xes ara hi ha zones ver­des o jocs per a la cana­lla. Ara la gent, veïns o no, pot estar-hi, fer-se-la seva. «Hem acon­se­guit que les per­so­nes l'ocu­pin i la facin ser­vir. S'ha con­so­li­dat com un espai públic», comenta el regi­dor de Gràcia Gui­llem Espriu. Entre el veïnat, les opi­ni­ons con­ti­nuen fluc­tu­ant entre pols con­fron­tats. Fer­nando Casal, mem­bre del Grup d'Amics de Les­seps –enti­tat que agrupa els defen­sors entu­si­as­tes de la reforma–, asse­gura que la nova plaça «ha cer­ti­fi­cat la victòria de la gent sobre el cotxe», i no dubta a afe­gir-hi que el seu dis­seny arqui­tectònic inno­va­dor s'ha aca­bat impo­sant. A l'altre extrem hi ha l'Asso­ci­ació de Veïns i Comer­ci­ants de Les­seps, que adopta un dis­curs molt més crític. «La plaça avui no té caliu i és de pas més que no pas d'estada», declara el seu pre­si­dent, Josep Maria Flo­tats. Des d'aquesta enti­tat es du a terme un tre­ball con­junt amb el dis­tricte de Gràcia per apli­car millo­res pun­tu­als a l'espai. La nova Les­seps no els agrada i pos­si­ble­ment no els agra­darà mai, però aquests veïns també volen que gua­nyi pes ciu­tadà.

El debat, per tant, ara gra­vita sobre un altre eix. Fa un any es dis­cu­tia, aca­lo­ra­da­ment, sobre si les estruc­tu­res metàl·liques de la superfície, com ara el monu­ment a Fer­di­nand Les­seps, eren o no les més ade­qua­des. Una con­trovèrsia, en resum, bàsica­ment estètica. Ara, però, del que es parla és de la fun­ci­o­na­li­tat de la plaça. I aquí hi ha molts deu­res a fer. «Tenim un pro­blema de man­te­ni­ment, ja que hi ha llums que no fun­ci­o­nen, i s'han mort arbres», apunta Casal. El dis­tricte n'ha pres nota, i es farà una altra plan­tada. El dia 17 d'abril els alum­nes de l'escola Rius i Tau­let també hi posa­ran flors. Aquesta mateixa set­mana també s'ha començat a col·locar una barana al cos­tat de la sor­tida de la parada de metro del cen­tre de la plaça, per pro­te­gir els usu­a­ris d'un des­ni­vell que havia pro­vo­cat mol­tes cai­gu­des. Tot ple­gat són peti­tes ope­ra­ci­ons de cirur­gia que tenen el propòsit d'esme­nar aquests pro­ble­mes de man­te­ni­ment.

Gos­sos i inci­visme

Un dels pro­ble­mes al qual totes les parts reco­nei­xen que cal posar remei és l'inci­visme a la plaça. «És una qüestió que ens està cas­ti­gant», asse­nyala Flo­tats. De moment no són epi­so­dis o con­duc­tes gaire greus. Bàsica­ment, aquest pro­blema de con­vivència es con­creta en pro­pi­e­ta­ris de gos­sos que els por­ten des­lli­gats o que no en recu­llen els excre­ments, i en per­so­nes que tre­pit­gen o mal­me­ten la gespa o algun dels ele­ments comuns de la plaça. El dis­tricte de Gràcia admet la situ­ació, i per evi­tar que vagi més enllà farà cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació i reforçarà el patru­llatge poli­cial. I un cop la plaça esti­gui més o menys endreçada, serà el torn d'apor­tar-hi el «caliu» que els veïns dema­nen tant. I aquí l'Ajun­ta­ment, en col·labo­ració amb l'asso­ci­ació de veïns i comer­ci­ants, es plan­teja dis­se­nyar un cicle d'acti­vi­tats més o menys esta­ble que es desen­vo­lupi a l'amfi­te­a­tre, que avui és un erm que pràcti­ca­ment només acu­mula pols. «Si volem que Les­seps sigui un punt de tro­bada, els veïns també hem de pro­vo­car que això passi», reco­neix Flo­tats.

«Està inaugurada, però no acabada»

El seu treball per repensar la plaça dels Països Catalans, ja va deixar entendre que l'arquitecte Albert Vilaplana (Barcelona, 1933) no acostuma a aportar solucions convencionals quan es tracta de redefinir l'espai públic. La plaça Lesseps ha suposat un repte especialment gran en la seva carrera, i encara hi està plenament immers. «La plaça s'ha inaugurat, però encara no està acabada. Falta relligar-la pels extrems i enllestir-hi la línia 9. Ara mateix estem projectant com serà l'estació», comenta. Tot i aquest condicionant, sosté que es pot afirmar que s'ha convertit en un nou espai públic més normalitzat –«quan hi passes, veus que els bancs o els jocs infantils estan ocupats, i funcionen»–, i defensa el paper que hi fan les grans infraestructures que la coronen: «Hi donen una continuïtat, ja que traspassen l'espai físic de la plaça. El monument a Lesseps és un exemple d'això.» Malgrat tot, Vilaplana entén les crítiques que al seu dia van fer els veïns: «Durant molt de temps han estat vivint amb una gran incomoditat per les obres, i quan veus que, de cop, et col·loquen una gran biga de ferro davant de casa, és normal que sorgeixin recels. A més, aquestes estructures es van muntar abans que hi posessin el verd, i això podia crear una imatge equívoca inicial de com acabaria sent la plaça», reflexiona. Vilaplana també recorda que el projecte ha estat objecte de múltiples viratges per acontentar al màxim de sensibilitats: «El contacte amb els veïns ha estat constant, i moltes de les coses que s'han acabat incorporant a la plaça han estat suggerides per ells. Per exemple, una setmana abans d'inaugurar-la ens van dir que hi faltaven bancs, i els hi vam posar.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.