Querol, la terra promesa
Als anys setanta l'entorn natural d'aquest municipi va generar entre els forasters una autèntica febre per fer-s'hi una casa
Un dels personatges que van detectar de seguida el potencial de Querol va ser Miquel Uroz (Pamplona, 1934), encarregat d'una empresa tèxtil barcelonina i que el 1978 va establir-se a la urbanització Ranxos de Bonany. Anys després s'acabaria convertit en alcalde del municipi. Sent regidor d'Urbanisme va impulsar el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) del 2004, un document que va passar per mans de tècnics, promotors i arquitectes i que va acabar en un suposat cas de corrupció urbanística. En aquesta mateixa època també freqüentava el municipi el promotor Jordi Riera, a qui Albert Carreño, avui tinent d'alcalde, recorda «fent negocis de terrenys» amb l'aleshores alcalde, Miquel Balañà. La plataforma Salvem Querol havia alertat del que passava al poble i el mateix fiscal es va querellar contra l'actuació urbanística que s'hi preparava. L'abril passat el jutjat número 1 de Valls va imputar a l'alcalde i l'exalcalde, Albert Carreño, un delicte de prevaricació, revelació d'informacions privilegiada i tràfic d'influències. En el sumari, de 2.500 folis, també hi apareixien promotors als quals s'acusa d'un delicte de falsificació de document privat i delictes contra la hisenda pública. Fa sis anys s'hauria produït una requalificació de terrenys a la urbanització de l'Arboçar, que va passar de zero a 550 parcel·les i, finalment, a 1.400 parcel·les, amb un preu de venda inicial de 66.632 euros. Els terrenys es van revendre per 3.800.000 euros i es van falsificar convenis urbanístics d'acord amb l'Ajuntament per no haver de declarar plusvàlues a l'Agència Tributària.
La plataforma Salvem Querol havia demanat la dimissió de l'alcalde quatre mesos abans de la seva imputació.
El consistori renuncia a una subvenció per a urbanitzacions
a. estalloL'Ajuntament de Querol ha decidit renunciar a la subvenció de 300.000 euros que la Generalitat va atorgar al municipi per a la regularització d'urbanitzacions, i que, en aquest cas, hauria estat per a Mas Bermell. «No podem acceptar els diners perquè no tenim un POUM que determini el pla de creixement del poble i aleshores és inviable redactar cap projecte per a cap urbanització», sentenciava l'alcalde socialista Miquel Uroz. En canvi, sí que va sol·licitar i va rebre un ajut del pla de Zapatero per fer obres de condicionament en un camp de futbol de Ranxos de Bonany, una urbanització de la qual no s'ha fet recepció i on el president, Francisco Melendo, assegura que des del 1980 no hi ha vist mai jugar ningú, «però l'alcalde va convèncer la junta manipulant els seus integrants». Melendo afirma que Miquel Uroz ja no pot influir en la directiva de Ranxos de Bonany, perquè ha estat renovada, però reconeix que el batlle «sempre s'ha nodrit dels vots dels veïns de les urbanitzacions perquè Querol no existeix».
Querol atura el POUM per tercer cop
a. estalloL'Ajuntament de Querol paralitza per tercera vegada el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) en la sessió plenària de demà. «Volem que sigui el govern que entri després de les eleccions el que tingui la responsabilitat de tirar endavant el pla», ha dit l'alcalde, Miquel Uroz (PSC). En les propostes d'acord l'equip de govern argumenta: «S'han trobat molts obstacles, principalment el desacord d'entitats o grups del municipi i requeriments de la Generalitat.» L'oposició integrada per Enric Comín (CiU) i per Jordi Pijoan, de Coalició d'Independents per Querol (CIQ), vol que el consistori continuï els tràmits per a la redacció del nou POUM. «Tenim unes normes subsidiàries del 1978 desfavorables al creixement de Querol perquè només permeten ampliar un 40% els habitatges. Volen aturar la tramitació del POUM per deixar morir el poble», assegura Jordi Pijoan. A la voluntat de CIQ-EPM s'hi afegeix la plataforma Salvem Querol. «Demanem al Departament de Política Territorial que prengui la iniciativa per elaborar el POUM del municipi. Després de subvencionar tres intents que han costat 150.000 euros en nou anys s'ha demostrat que els diners han estat malversats», afirmen fonts de l'entitat.
