El pavelló fallit a Figueres cueja

Cueja i cuejarà, com va quedar palès en l’últim ple del consistori de Figueres. La decisió de l’Ajuntament de renunciar al projecte de construcció del tercer pavelló a la zona de l’Olivar Gran perquè el pressupost inicial de 5,8 milions es disparava fins a set o deu milions i ja no era assumible, obre un nou front de retrets entre l’equip de govern liderat per Agnès Lladó i el portaveu de Junts –a l’oposició–, Jordi Masquef. El ple de dimarts passat havia tingut una primera part força plàcida, la majoria dels punts de l’ordre del dia es van aprovar per unanimitat i va donar peu a intercanvis d’agraïments entre els diferents grups municipals pel consens que s’havia aconseguit en moltes qüestions. Va ser en el torn dels precs i preguntes que es va destapar la caixa dels trons. Qui va posar el dit a la llaga va ser el portaveu de Cs, Héctor Amelló, que –segurament encara dolgut perquè cap de les seves mocions presentades anteriorment havia estat acceptada– va reclamar “responsabilitats” per les conseqüències financeres derivades de la renúncia al pavelló de l’Olivar Gran. En concret, va preguntar si els 375.000 euros que ja s’hi havien invertit s’havien de donar per perduts; si era el cas, qui n’era responsable, i va parar la trampa: responsabilitat de l’actual govern municipal o de l’anterior? En les rèpliques següents les dues parts al·ludides, Lladó i Masquef, es van tirar els plats pel cap sobre aquesta qüestió; curiosament tots dos van repetir insistentment que no volien “anar a la guerra” ni volien llançar-se acusacions, però tots dos van fer-ho. L’únic aspecte que es va aclarir és que sí, que els 375.000 euros invertits (en realitat van ser 235.000, va matisar Masquef) són perduts, perquè s’haurà de reiniciar tot el projecte des de zero per fer un pavelló més modest d’uns cinc milions, va confirmar Lladó. “Costos mal calculats [...], carta als Reis que se’n va de les mans [...], l’únic que van fer és posar un cartell abans de les eleccions”, va assenyalar l’alcaldessa. El portaveu de Junts va respondre posant en dubte aquests imports, apel·lant a “l’acord de ciutat”, en el qual també va involucrar Lladó, i apuntant als que es volen “treure les puces de sobre”. El to i l’intercanvi de retrets van ser durs; iniciada la guerra a la qual ningú no volia anar, ja no hi havia marge per als espais sobre els quals les dues parts segurament haurien pogut coincidir: un context econòmic que ha canviat en relació amb el plantejament inicial, la necessitat d’un tercer pavelló per a Figueres (encara que sigui més modest) i la necessitat –a la qual va apel·lar l’alcaldessa– de buscar solucions en lloc de voler assenyalar responsables amb el dit, per molt dolorosa que sigui la pèrdua dels diners i esforços invertits en va.

No era el dia per plantejar amb ganes de consens aquestes qüestions. L’única part que podia sortir satisfeta del debat era el regidor que havia parat la trampa i que va poder constatar que la jugada li havia sortit rodona.