Necrològiques

Ens ha deixat un gran pròcer, en Joan Ribas

Just ahir vaig enviar una carta al director d’aquest diari amb el títol de: Crònica per a un cronista, en el contingut de la qual, a part de lloar una petita part de totes les activitats que duia a terme, el felicitava per la nova distinció obtinguda, el premi Joan Saqués, de la Fundació Valvi. Aprofitava per fer notar que, des de feia tres diumenges, trobava a faltar la crònica que publicava a El Punt Avui, totes plenes d’interès, envers la cultura i la nostra ciutat. Ara, abans d’anar a sopar, mirant l’avançament de notícies, d’aquest diari, acabo de llegir la trista notícia: en Joan ens acaba de deixar. He quedat blanc, avui més encara, quan acabo d’escriure un poema de condol, per a un altre company. És ben cert que els humans som ben poca cosa, ens pensem ser qui sap què, i en el moment menys pensat esdevé la gran flaquesa de la vida, bufa una ventada, i se’ns endú cap al més enllà. Acompanyem en el condol la seva família, i en especial la seva esposa, l’Anna Donato, que sempre li havia donat suport d’una manera important, i gairebé anònima. Girona, la ciutat que tant ha estimat, el trobarà a faltar. Que al cel sia i que en pau hi reposi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia