A vista d'ocell

Diu la tra­dició que, allà on va ser des­co­berta la imatge d'ala­bas­tre de la Mare de Déu de Bell­munt, de prin­ci­pis del segle XIV, cada any van a morir-hi eixams de for­mi­gues ala­des. És per això que al turo­net que hi ha davant l'ermita de Bell­munt, a la serra Gre­nyada (o Sar­re­ga­nyada), s'hi aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Ala­des, iden­ti­fi­cat amb una gran creu de ferro.

Si voleu tenir unes vis­tes espec­ta­cu­lars de la fron­do­si­tat de la vall del Ges, de la plana de Vic, de la ser­ra­lada piri­nenca i, si el dia és clar, fins i tot de la mun­ta­nya de Mont­ser­rat, tot des d'un mateix lloc, només us cal pujar al san­tu­ari de Bell­munt, a Sant Pere de Torelló (Osona). Enfi­lat a la serra que du el mateix nom i que fa de divisió entre les con­ques del Fluvià i del Ter, a 1.247 m d'alti­tud gau­di­reu d'unes impres­si­o­nants panoràmiques. S'hi pot acce­dir des de Sant Pere de Torelló i des de Vidrà, a peu, en bici­cleta o bé en cotxe (s'ha de dei­xar a l'apar­ca­ment que hi ha a sota i pujar unes esca­les). A dalt, us hi espera l'església, l'hos­tat­ge­ria refugi i un bar res­tau­rant.

De l'antic cas­tell de Sar­re­ga­nyada, docu­men­tat des d'abans de l'any 1020, avui no en queda ras­tre, però es creu que el san­tu­ari de Bell­munt en els seus orígens va ser la cape­lla d'aquest cas­tell. El culte a la Mare de Déu, en aquest punt encim­be­llat de la serra de Bell­munt, va aparèixer esmen­tat per pri­mer cop l'any 1219. Des de lla­vors, però, l'ermita romànica (docu­men­tada des del segle XIII) ha patit refor­mes, incen­dis, saque­jos de ban­do­lers, pro­fa­na­ci­ons, des­tros­ses (el 1822 i el 1835) i un assalt durant la Guerra Civil. En aquesta talaia d'aspecte robust, en l'actu­a­li­tat també hi tro­ba­reu, a més a més d'un refugi, un bar res­tau­rant on ser­vei­xen esmor­zars, dinars i sopars, amb reserva prèvia (tel. 93 744 71 07), excepte els dilluns.